Llistat de punts

No diguis: «És que soc així de mena..., són coses del meu caràcter». Són coses de la teva falta de caràcter: sigues home —esto vir.

Voluntat. Es una característica molt important. No menyspreïs les coses petites, perquè en l’exercici constant de negar i negar-te en aquestes coses —que no són mai futileses, ni banalitats— enfortiràs, virilitzaràs, amb la gràcia de Déu, la teva voluntat, per tal de ser molt senyor de tu mateix, primer de tot. I després, guia, cap, ¡cabdill!... que obliguis, que empenyis, que arrosseguis, amb el teu exemple i amb la teva paraula i amb la teva ciència i amb el teu imperi.

¿D’on venen aquestes variacions de caràcter? ¿Quan fixaràs la voluntat en alguna cosa? —Deixa la teva afició a les primeres pedres i posa la darrera en un sol dels teus projectes.

Que la teva voluntat reclami als sentits, mitjançant l’expiació, allò que les altres potències li refusen en l’oració.

Si no ets senyor de tu mateix, encara que siguis poderós, em fa pena i riure el teu senyoratge.

Fomenta aquests pensaments nobles, aquests sants desigs incipients... —Una espurna pot fer que es cali una foguera.

Un voler sense voler és el teu, mentre no eliminis decididament l’ocasió. —No et vulguis enganyar dient-me que ets feble. Ets... covard, que no és el mateix.