Llistat de punts

Examina’t: a poc a poc, amb valentia: —¿No és veritat que el teu mal humor i la teva tristesa immotivats —immotivats, aparentment— provenen de la teva falta de decisió per trencar els llaços subtils, però «concrets», que et va posar —arterosament, amb pal·liatius— la teva concupiscència?

¿Vols que et digui tot el que penso del «teu camí»? —Doncs, mira: que si correspons a la crida, treballaràs per Crist com qui més: que si et fas home d’oració, tindràs la correspondència que et deia abans i buscaràs, amb fam de sacrifici, les feines més dures...

I seràs feliç aquí i felicíssim després, en la Vida.

M’escrius i copio: «El meu goig i la meva pau. No podré tenir mai una vertadera alegria si no tinc pau. ¿I què és la pau? La pau és una cosa molt lligada amb la guerra. La pau és conseqüència de la victòria. La pau em reclama una lluita constant. Sense lluita no podré tenir pau».

Si aculls la tribulació amb l’ànim encongit perds l’alegria i la pau, i t’exposes a no treure profit espiritual d’aquell tràngol.

Una visita al monestir famós. —Aquella senyora estrangera va sentir com se li entendrien les entranyes considerant la pobresa de l’edifici: «¿Deuen portar una vida ben dura, oi?». I el monjo, satisfet, va limitar-se a respondre: «Tu ho volies, de viure al monestir; ara ja ho tens, monestir a desdir».

Això, que amb tant de goig vaig sentir dir a aquell sant baró, t’ho haig de dir a tu amb pena, quan m’expliques que no ets feliç.

Em dius, d’aquest amic teu, que freqüenta els sagraments, que és de vida neta i bon estudiant. —Però que no «encaixa»: si li parles de sacrifici i d’apostolat, s’entristeix i se te’n va.

No t’ha de preocupar. —No és un fracàs del teu zel: és, a la lletra, l’escena que narra l’Evangelista: «Si vols ser perfecte, ves i ven tot el que tens i dona-ho als pobres» (sacrifici)... «i vine després i segueix-me» (apostolat).

L’adolescent abiit tristis —es retirà també entristit: no va voler correspondre a la gràcia.

Dona gràcies a Déu, que et va ajudar, i complau-te en la teva victòria. —¡Quina alegria més fonda, aquesta que sent la teva ànima, després d’haver correspost!