Llistat de punts

La relativa i pobra felicitat de l’egoista que es tanca dins la seva torre de marfil, dins la seva closca... no és difícil d’aconseguir en aquest món. —Però la felicitat de l’egoista no és duradora.

¿I perdràs, per aquesta caricatura del cel, la Felicitat de la Glòria, que no tindrà fi?

Tristesa, aclaparament. No em sorprèn: és la nuvolada de pols que va aixecar la teva caiguda. Però, ¡prou!: ¿és que potser el vent de la gràcia no es va endur lluny aquell núvol?

I després, la teva tristesa —si no la rebutges— bé podria ser l’embolcall de la supèrbia—. ¿És que et creies perfecte i impecable?

¡Llums noves! —¡Quina alegria tens perquè el Senyor t’ha fet descobrir un altre Mediterrani!

—Aprofita aquests instants: és l’hora d’arrencar a cantar un himne d’acció de gràcies: i és també l’hora de desempolsar racons de la teva ànima, de deixar alguna rutina, d’actuar més sobrenaturalment, d’evitar un possible escàndol en els altres...

—En una paraula: que el teu agraïment es manifesti amb un propòsit concret.

¿No hi ha alegria? —Pensa: hi ha un obstacle entre Déu i jo. —Gairebé sempre l’encertaràs.

Per posar remei a la teva tristesa em demanes un consell. —Et donaré una recepta que ve de bona mà: de l’apòstol sant Jaume.

—Tristatur aliquis vestrum? —¿Estàs trist, fill meu? —Oret! —¡Fes oració! —Prova-ho.

No estiguis trist. —Mira de tenir una visió més... «nostra» —més cristiana— de les coses.

Vull que estiguis sempre content, perquè l’alegria és part integrant del teu camí. —Demana aquesta mateixa alegria sobrenatural per a tothom.

Laetetur cor quaerentium Dominum. —Que s’alegri el cor dels qui busquen el Senyor.

—Llum, perquè investiguis en els motius de la teva tristesa.

Quan t’amoïnin les teves misèries no et posis trist. —Gloria’t en les teves malalties, com sant Pau, perquè als nens se’ls permet, sense por de fer el ridícul, d’imitar els «grans».