Llistat de punts

Et vull feliç a la terra. —No ho seràs si no perds aquesta por del dolor. Perquè, mentre «caminem», en el dolor es troba precisament la felicitat.

¿No és cert, Senyor, que et donava un consol gran aquella «subtilesa» de l’homenàs-infant que, sentint el desconcert que produeix obeir en una cosa molesta i d’ella mateixa repugnant, et deia fluixet: ¡Jesús, que faci bona cara!?

Si van bé les coses, alegrem-nos, beneint Déu que hi posa l’increment. —¿Que van malament? —Alegrem-nos, beneint Déu que ens fa participar de la seva dolça Creu.

No et desanimis mai si ets apòstol. —No hi ha contradicció que no puguis superar. —¿Per què estàs trist?

Jesús... callat. —Jesus autem tacebat. —¿Per què parles tu per consolar-te o per sincerar-te?

Calla. —Busca l’alegria en els menyspreus: sempre te’n faran menys dels que et mereixes.

—¿Que potser tu pots preguntar: Quid enim mali feci? —¿quin mal he fet?

Pots estar ben segur que ets home de Déu si portes amb alegria i silenci la injustícia.

Pateixes en aquesta vida d’aquí..., que és un somni... curt. —Alegra’t: perquè t’estima molt el teu Pare-Déu, i, si no li poses obstacles, després d’aquest somni lleig, et donarà un bon despertar.

L’acceptació rendida de la Voluntat de Déu comporta necessàriament el goig i la pau: la felicitat en la Creu. —Llavors es veu com el jou de Crist és suau i la seva càrrega no és feixuga.