Llistat de punts

Si no tractes Crist en la pregària i en el Pa, ¿com el vols fer conèixer?

Et diré, plagiant la frase d’un autor estranger, que la teva vida d’apòstol val allò que val la teva oració.

Si no ets un home d’oració, no crec en la rectitud de les teves intencions quan dius que treballes per Crist.

Una hora d’estudi, per a un apòstol modern, és una hora d’oració.

I ¿com adquiriré «la nostra formació», i com conservaré «el nostre esperit»? —Complint-me les normes concretes que el teu Director et va donar i et va explicar i et va fer estimar: compleix-les i seràs apòstol.

Que el foc del teu Amor no sigui un foc follet. —Il·lusió, mentida de foc, que ni encén en flamarades el que toca, ni dona escalfor.

Les messes són moltes, i pocs els operaris. —Rogate ergo! —Pregueu, doncs, al Senyor de les messes que enviï operaris al seu camp.

L’oració és el mitjà més eficaç de guanyar nous apòstols.

¡Cabdills!... Virilitza la teva voluntat per tal que Déu et faci cabdill. ¿No veus com es mouen les maleïdes societats secretes? Mai no s’han guanyat les masses. —Dins els seus cataus formen un grapat d’homes-diables que s’agiten i que esvaloten les multituds, embogint-les, perquè vagin darrere d’ells al precipici de tots els desordres... i a l’infern. —Ells porten una llavor maleïda.

Si tu vols..., portaràs la paraula de Déu, beneïda mil i mil vegades, que no pot fallar. Si ets generós..., si correspons, amb la teva santificació personal, obtindràs la dels altres: el regnat de Crist: que omnes cum Petro ad Jesum per Mariam.

¡Quines converses! ¡Quina baixesa i quin... fàstic! —I has de conviure amb ells, al despatx, a la universitat, al quiròfan..., al món.

Si els demanes per favor que callin, se te’n burlen. —Si fas mala cara, hi tornen. —Si te’n vas, continuen.

La solució és aquesta: primer, encomanar-los a Déu i reparar; tot seguit..., plantar cara com un home i fer servir «l’apostolat de la mala llengua». —Quan et vegi ja te’n diré a l’orella un repertori.

Ser petit: les grans audàcies són sempre dels nens. —¿Qui demana... la lluna? —¿Qui no fa cas dels perills per aconseguir el seu desig?

«Poseu-hi», en un nen «així», molta gràcia de Déu, el desig de fer la seva Voluntat (de Déu), molt amor a Jesús, tota la ciència humana que la seva capacitat li permeti d’adquirir... i tindreu retratat el caràcter dels apòstols d’ara, tal com indubtablement Déu els vol.

M’escrius: «El desig tan gran que tots tenim perquè això marxi i es dilati sembla que es convertirà en impaciència. ¿Quan és que salta, que esclata..., quan veurem nostre el món?».

I afegeixes: «El desig no serà inútil si el desfoguem coaccionant, importunant el Senyor: llavors tindrem un temps formidablement guanyat».

És inútil que t’afanyis en tantes obres exteriors si et falta Amor. —És com cosir amb una agulla sense fil.

¡Quina llàstima si al capdavall haguessis fet el «teu» apostolat i no el «seu» Apostolat!