Llistat de punts

Sense la santa puresa no es pot perseverar en l’apostolat.

Amb aquest aire de suficiència et fas un tipus molest i antipàtic, et poses en ridícul i, cosa encara pitjor, treus eficàcia a la teva feina d’apòstol.

No oblidis que fins i tot les «mitjanies» poden pecar per massa sàvies.

Quan s’agiten, «fent de cap» de manifestacions exteriors de religiositat, persones professionalment mal conceptuades, de segur que us venen ganes de dir-los a cau d’orella: ¡Si us plau, tinguin la bondat de ser menys catòlics!

En els treballs d’apostolat no hi ha cap desobediència petita.

D’aquest retard, d’aquesta passivitat, d’aquesta resistència teva a obeir, ¡com se’n ressent l’apostolat i com en gaudeix l’enemic!

Iniciatives. —N’has de tenir, en el teu apostolat, dins els termes de l’encàrrec que t’atorguin.

—Si surten d’aquests límits o et venen dubtes, consulta el superior, sense comunicar abans a ningú els teus pensaments.

—No oblidis mai que ets tan sols executor.

Deslliga’t dels béns del món. —Estima i practica la pobresa d’esperit: acontenta’t amb el que basta per passar la vida amb sobrietat i temprança.

—Si no, no seràs mai apòstol.

No posis fàcilment de manifest la intimitat del teu apostolat: ¿no veus que el món és ple d’incomprensions egoistes?

No expliquis fets del «teu» apostolat tret que sigui per a profit del proïsme.

A l’apostolat hi vas a sotmetre’t, a fer-te no res: no a imposar el teu criteri personal.

Obeir..., camí segur. —Obeir cegament el superior..., camí de santedat. —Obeir en el teu apostolat..., l’únic camí: perquè, en una obra de Déu, l’esperit ha de ser obeir o anar-se’n.