Llistat de punts

No et preocupis, passi el que passi, mentre no consentis. —Perquè només la voluntat pot obrir la porta del cor i introduir-hi aquestes execracions.

¿Les criatures per a tu? —Les criatures per a Déu: si de cas, per a tu, per Déu.

Desprèn-te de les criatures fins a restar-ne despullat. Perquè —diu el papa sant Gregori— el dimoni no té res de propi en aquest món, i es presenta nu a la contesa. Si vas a lluitar-hi vestit, molt aviat cauràs per terra: perquè tindrà per on agafar-te.

És com si el teu Àngel et digués: ¡tens el cor ple de tanta afecció humana!... —I després: ¿això vols que custodiï, el teu Custodi?

Ara són llàgrimes. —¿Fa mal, oi? —¡És clar, home!: justament per això t’han picat aquí.

Sents que et defalleix el cor i busques on agafar-te a la terra. —Bé; però vigila que el suport que has pres per no caure no es converteixi en un pes mort que t’arrossegui, en una cadena que t’esclavitzi.

Digues, digues: això... ¿és una amistat o és una cadena?

¿Com va aquest cor? —No te m’inquietis: els sants —que eren éssers ben constituïts i normals, com tu i com jo— també sentien aquestes «naturals» inclinacions. I si no les haguessin sentides, la seva reacció «sobrenatural» de guardar el cor —ànima i cos— per a Déu, en comptes de lliurar-lo a una criatura, hauria tingut ben poc mèrit.

Per això, un cop vist el camí, crec que la feblesa del cor no ha de ser obstacle per a una ànima decidida i «ben enamorada».

¡Els ulls! Pels ulls entren dins l’ànima moltes iniquitats. —¡Quantes experiències com la de David!... —Si guardeu la vista haureu assegurat la guarda del vostre cor.

Mira que el cor és un traïdor. L’has de tenir tancat amb set baldes.

La Verge santa Maria, Mare del bell Amor, apaivagarà el teu cor, quan et faci sentir que és de carn, si hi recorres amb confiança.