Llistat de punts
Quan vegis una pobra Creu de fusta, sola, menyspreable i sense valor... i sense Crucifix, no oblidis que aquella Creu és la teva Creu: la de cada dia, l’amagada, sense lluïssor i sense consol... que està esperant el Crucifix que li falta: i aquest Crucifix has de ser tu.
Em preguntes: ¿per què aquesta Creu de fusta? I copio d’una carta: «En aixecar els ulls del microscopi, la mirada topa amb la Creu negra i buida. Aquesta Creu sense Crucificat és un símbol. Té una significació que els altres no veuran. I el qui, cansat, estava a punt de deixar-ho córrer, torna a atansar els ulls a l’ocular i continua treballant: perquè la Creu solitària està demanant unes espatlles que vulguin carregar-la».
El teu Crucifix. —Com a cristià, hauries de dur sempre al damunt un Santcrist. I posar-lo sobre la taula de treball. I besar-lo abans de lliurar-te al repòs i quan et despertis: i quan se’t rebel·li contra l’ànima el pobre cos, besa’l també.
Però... ¿i els mitjans? —Són els mateixos de Pere i de Pau, de Domènec i de Francesc, d’Ignasi i de Xavier: el Crucifix i l’Evangeli...
—¿Que potser et semblen petits?
Senyor, si és la teva Voluntat, fes de la meva pobra carn un Crucifix.
¿Te’n recordes? —Fèiem tu i jo la nostra oració, al caient de la tarda. Ben a prop se sentia la remor de l’aigua. —I, en la quietud de la ciutat castellana, sentíem també veus diferents que parlaven cent llengües, cridant-nos anguniosament que encara no coneixen Crist.
Vas besar el Crucifix, sense amagar-te’n, i li vas demanar de ser apòstol d’apòstols.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/5961/ (09/05/2024)