Llistat de punts
Només et preocupes d’edificar la teva cultura. —I cal edificar la teva ànima. —Així treballaràs com has de fer-ho, per Crist: perquè Ell regni en el món fa falta que hi hagi qui, amb la vista al cel, es dediqui prestigiosament a totes les activitats humanes, i, des d’allà, exerciti calladament —i eficaçment— un apostolat de caràcter professional.
Aconfessionalisme. Neutralitat. —Vells mites que intenten sempre revifar-se.
¿T’has pres la molèstia de meditar com n’és d’absurd deixar de ser catòlic, en entrar a la Universitat o a l’Associació professional, o a l’Assemblea sàvia o al Parlament, com aquell qui deixa el barret a la porta?
«¡Influeix tant l’ambient!», m’has dit. —I t’he hagut de respondre: sens dubte. Per això la vostra formació ha de ser tal que porteu, amb naturalitat, el vostre propi ambient, per tal de donar «el vostre to» a la societat amb la qual convisqueu.
—I, llavors, si has agafat aquest esperit, estic segur que em diràs amb l’astorament dels primers deixebles quan contemplaven les primícies dels miracles que s’operaven per les seves mans en nom de Crist: «¡Influïm tant en l’ambient!».
Si voleu donar-vos a Déu en el món, abans que savis —elles no cal que siguin sàvies: n’hi ha prou que siguin discretes1—, heu de ser espirituals, molt units al Senyor per l’oració: heu de dur un mantell invisible que cobreixi tots i cadascun dels vostres sentits i potències: pregar, pregar i pregar; expiar, expiar i expiar.
Un altre dels punts més comentats de Camí. Quan es va escriure aquest llibre, els anys 30 —i aquest text concret és dels més antics: està datat l’agost de l’any 1931—, les dones amb estudis superiors a Espanya eren l’excepció, tot i que l’autor ja en aquell moment animava les joves que tractava que, si se sentien atretes per la vocació universitària, la seguissin. El que sembla que pretén amb la seva afirmació és senzillament conhortar les que no haguessin emprès la via de la segurament mal anomenada «saviesa», que eren llavors la immensa majoria, o no es veiessin amb cor de fer-ho. Igualment, és important tenir en compte què significava també «discret» en el llenguatge de l’època: vegeu, p. ex., els n. 880, 887 i 890. De fet, l’autor escrivia un any després sobre ell mateix que es conformava amb «ser discret, no ignorant» (Apunts íntims, 3 abril 1932). Cal tenir en compte, finalment, l’argument del text: avisa que abans de ser savis o sàvies, discrets o discretes, hi ha altres coses més importants en el «camí» que ell proposa, tant per als homes com per a les dones.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/6906/ (08/05/2024)