Llistat de punts

Sigues ferm. —Sigues viril. —Sigues home. —I després... sigues àngel.

Fusta de sant. —Això diuen d’algunes persones: que tenen fusta de sant. —Deixant de banda que els sants no han estat de fusta, amb tenir-ne la fusta no n’hi ha prou.

Cal molta obediència al Director i molta docilitat a la gràcia. —Perquè si no es deixa que la gràcia de Déu i el Director facin la seva obra, no sortirà mai l’escultura, imatge de Jesús, en què es converteix l’home sant.

I la «fusta de sant», de la qual estem parlant, no serà més que un tió informe, sense polir, bo per al foc... ¡per a un bon foc si era bona fusta!

Els sants no han estat éssers deformes; casos perquè els estudiï un metge modernista.

Eren, són normals: de carn, com la teva. —I van vèncer.

No n’hi ha prou que siguis savi, a més de bon cristià. —Si no corregeixes les maneres brusques del teu caràcter, si fas incompatibles el teu zel i la teva ciència amb la bona educació, no entenc que puguis ser sant. —I, si ets savi, encara que ho siguis, hauries d’estar fermat en una menjadora, com un mul.

Santet és a sant el que beatet és a piadós: la caricatura.

No ens pensem que servirà de res la nostra aparent virtut de sants, si no va unida a les virtuts corrents del cristià.

—Això seria com guarnir-se amb joies esplèndides sobre la roba interior.

Camí d’infància. —Abandonament. —Infantesa espiritual. —Tot això no és pas una beneiteria, sinó una forta i sòlida vida cristiana.

Quan et dic «nen bo» no et pensis que t’imagino encongit, apocat. —Si no ets home fet i... normal, en comptes de ser un apòstol seràs una caricatura que farà riure.

Que la vostra oració sigui viril. —Ser nen no és pas ser efeminat.

Que, quan et tractin, no puguin exclamar allò que, amb força raó, cridava una determinada persona: «N’estic d’honrats fins aquí...» I es tocava el cim del cap.