Llistat de punts

Tant de bo que el teu capteniment i la teva conversa fossin tals que tothom, en veure’t o sentir-te parlar, pogués dir: aquest llegeix la vida de Jesucrist.

Cal una croada de virilitat i de puresa que contraresti i anul·li la tasca salvatge dels qui creuen que l’home és una bèstia.

—I aquesta croada és obra vostra.

M’escrivies, metge apòstol: «Tots sabem per experiència que podem ser castos, vivint amb vigilància, freqüentant els sagraments i apagant les primeres espurnes de la passió sense deixar que es cali la foguera. I justament entre els castos es troben els homes més íntegres, per tots els aspectes. I entre els luxuriosos dominen els tímids, egoistes, falsaris i cruels, que són característiques de poca virilitat».

La vianda més delicada i escollida, si se la menja un porc (que així se’n diu, sense perdó) es converteix, a tot estirar, ¡en carn de porc!

Siguem àngels, per dignificar les idees, en assimilar-les. —Si més no, siguem homes: per convertir els aliments, almenys, en músculs nobles i bells, o potser en cervell poderós... capaç d’entendre i adorar Déu.

—Però... ¡no siguem bèsties, com tants i tants!

La veritable virtut no és trista i antipàtica, sinó amablement alegre.

Sigues nen. —Encara més. —Però no te’m plantis a «l’edat de la poca-solta». ¿Has vist res més estúpid que una criatura fent-se l’home o un home acriaturat?

Nen, amb Déu: i, perquè ho ets, home i ben home en totes les altres coses. —¡Ah!: i deixa aquestes maneres de gos falder.

Sigueu homes i dones del món, però no sigueu homes o dones mundans.

T’admirava que aprovés la falta d’«uniformitat» en aquest apostolat on tu treballes. I et vaig dir:

Unitat i diversitat. —Heu de ser tan variats com ho són els sants del cel, que cadascun té les seves notes personals especialíssimes. —I, també, tan conformes els uns amb els altres com els sants, que no serien sants si cadascun d’ells no s’hagués identificat amb Crist.