Llistat de punts

Pare meu —tracta'l així, amb confiança!—, que estàs en el Cel, mira'm amb Amor compassiu, i fes que et correspongui.

—Vull que fonguis i encenguis el meu cor de bronze, que cremis i purifiquis la meva carn immortificada, que omplis el meu enteniment de llums sobrenaturals, que facis que la meva llengua sigui anunciadora de l'Amor i de la Glòria de Crist.

Cal que la teva oració sigui la del fill de Déu; no la dels hipòcrites, que han d'escoltar de Jesús aquelles paraules: «no tot el qui diu, Senyor!, Senyor!, entrarà en el Regne dels Cels».

La teva oració, el teu clamar «Senyor!, Senyor!» ha d'anar unit, de mil formes diverses al llarg de la jornada, al desig i a l'esforç eficaç de complir la Voluntat de Déu.

Tu —com tots els fills de Déu— tens també necessitat de l'oració personal: d'aquesta intimitat, d'aquest tracte directe amb Nostre Senyor —diàleg de dos, cara a cara—, sense amagar-te en l'anonimat.