Llistat de punts

Fills de Déu. —Portadors de l'única flama capaç d’il·luminar els camins terrenals de les ànimes, de l'únic fulgor, en el qual mai no s'hi podran donar obscuritats, penombres ni ombres.

—El Senyor se serveix de nosaltres com de torxes, perquè aquella llum il·lumini… De nosaltres depèn que molts no restin en tenebres, sinó que caminin per senderes que menen fins a la vida eterna.

—Déu és el meu Pare! —Si medites això no sortiràs d'aquesta consideració consoladora. —Jesús és el meu Amic entranyable! (un altre Mediterrani), que m'estima amb tota la divina bogeria del seu Cor.

—L'Esperit Sant és el meu Consolador!, que em guia al llarg de tot el meu camí.

Pensa-ho bé. —Tu ets de Déu…, i Déu és teu.

Estàs com el pobric que de sobte s'assabenta que és, fill del Rei! —Per això, ja només et preocupa en la terra la Glòria —tota la Glòria— del teu Pare Déu.

Tu, que has vist clara la teva condició de fill de Déu, encara que ja no la tornessis a veure —no succeirà!—, has de continuar endavant en el teu camí, per a sempre, per sentit de fidelitat, sense girar la cara enrera.

Un fill de Déu no té por ni de la vida ni de la mort, perquè el fonament de la seva vida espiritual és el sentit de la filiació divina: Déu és el meu Pare, pensa, i és l'Autor de tot bé, és tota la Bondat.

—Però, ¿tu i jo actuem, de debò, com a fills de Déu?