Llistat de punts

Si ens sentim fills predilectes del nostre Pare del Cel, que això som!, com no haurem d’estar alegres sempre? —Pensa-ho.

¡Que bonica és la nostra vocació de cristians —de fills de Déu!—, que ens porta a la terra l’alegria i la pau que el món no pot donar!

El privilegi de comptar-nos entre els fills de Déu, felicitat summa, és sempre immerescut.

Fes teus els pensaments d'aquell amic, que escrivia: «vaig estar considerant les bondats de Déu amb mi i, ple de goig interior, hauria cridat pel carrer, perquè tothom s'assabentés del meu agraïment filial: Pare, Pare! I, si no va ser a crits, sí que tot baixet vaig estar dient-li això —Pare!—, moltes vegades, segur d'agradar-li.

—Una altra cosa no cerco; només vull el seu gust i la seva Glòria: tot per a Ell. Si vull la salvació, la meva santificació, és perquè sé que Ell la vol. Si, en la meva vida de cristià, tinc ànsies d'ànimes, és perquè sé que Ell té aquestes ànsies. De veritat ho dic: mai no haig de posar els ulls en el premi. No desitjo recompensa: tot per amor!».