Llistat de punts

Haig de prevenir-te contra una argúcia de «satanàs» —així, amb minúscula!, perquè no es mereix més—, que intenta servir-se de les circumstàncies més normals, per desviar-nos poc o molt del camí que ens duu a Déu.

Si lluites, i encara més si lluites de veritat, no pot estranyar-te que et sobrevingui el cansament o el temps de «anar a contrapèl», sense cap consol espiritual ni humà. Mira el que m'escrivien fa temps, i que vaig recollir pensant en alguns que consideren ingènuament que la gràcia prescindeix de la naturalesa: «Pare, des de fa uns dies estic amb una mandra i una apatia tremendes, per a complir el pla de vida; tot ho faig a la força i amb molt poc esperit. Pregui per mi per tal que passi aviat aquesta crisi, que em fa patir molt quan penso que pot fer-me perdre el camí».

—Em vaig limitar a respondre: ¿és que no sabies que l'Amor exigeix sacrifici? Llegeix a poc a poc les paraules del Mestre: «qui no agafa la seva Creu cotidie —cada dia, no és digne de mi». I més endavant: «no us deixaré orfes…». El Senyor permet aquesta aridesa teva, que se't fa tan dura, perquè l'estimis més, perquè confiïs només en Ell, perquè amb la Creu corredimeixis, perquè el trobis.

Que poc llest que sembla el diable!, em comentaves. No entenc la seva estupidesa: sempre els mateixos enganys, les mateixes falsedats…

—Tens tota la raó. Però els homes som més poc llestos, i no aprenem a escarmentar en cap d'altri… I satanàs compta amb tot això, per temptar-nos.

Qui oculta al seu Director una temptació, té un secret a mitges amb el dimoni. —S'ha fet amic de l'enemic.

La supèrbia, tard o d'hora, acaba humiliant, davant els altres, l'home «més home», que actua com un titella vanitós i sense cervell, mogut pels fils que acciona satanàs.

El dimoni —pare de la mentida i víctima de la seva supèrbia— intenta imitar el Senyor fins en la manera de fer prosèlits. T'hi has fixat?: igual que Déu es val dels homes per salvar ànimes i portar-les a la santedat, satanàs se serveix d'altres persones, per a destorbar aquesta labor i fins i tot per a perdre-les. I —no t'espantis— de la mateixa manera que Jesús busca, com a instruments, els més pròxims —parents, amics, col·legues, etc.—, el dimoni també intenta, amb freqüència, moure aquests éssers més estimats, per induir al mal.

Per això, si els llaços de la sang es converteixen en lligams, que t'impedeixen seguir els camins de Déu, talla'ls amb decisió. I potser la teva determinació deslligui també els qui es trobaven enredats en les malles de Llucifer.

La tàctica del tirà és aconseguir que es barallin entre si els qui, units, podrien fer-lo caure. —Vell artifici usat per l'enemic —pel diable i pels seus corifeus—, a fi de desbaratar molts plans apostòlics.

De vegades, penso que els murmuradors són com petits endimoniats… —Perquè el dimoni s'insinua sempre amb el seu esperit maligne de crítica a Déu, o als seguidors de Déu.