Llistat de punts

Quan es governa, després de pensar en el bé comú, cal comptar amb el fet que —en el terreny espiritual i en el civil— difícilment una norma pot deixar de desagradar a alguns.

—Mai no plou a gust de tothom!, diu la saviesa popular. Però això, no ho dubtis, no és defecte de la llei, sinó rebel·lia injustificada de la supèrbia o de l'egoisme d'aquells pocs.

Ordre, autoritat, disciplina… —Escolten, si és que escolten!, i somriuen cínicament, al·legant —elles i ells— que defensen la seva llibertat.

Són els mateixos que després pretenen que respectem els seus descamins, o que ens hi acomodem; no comprenen —¡quines protestes tan grolleres!— que les seves maneres no siguin —¡no ho poden ser!— acceptades per l'autèntica llibertat dels altres.

Els qui governen tasques espirituals han d'interessar-se per tot el que és humà, per tal d'elevar-ho a l'ordre sobrenatural i divinitzar-ho.

Si no es pot divinitzar, no t'enganyis: no és humà, és «animalesc», impropi de la criatura racional.

Autoritat. —No consisteix en el fet que el de dalt «escridassi» l'inferior, i aquest el de més avall.

Amb aquest criteri —caricatura de l'autoritat—, a part de l'evident falta de caritat i de correcció humana, només s'aconsegueix que el qui fa de cap es vagi allunyant dels governats, perquè no els serveix: a tot estirar, els utilitza!

No siguis tu d'aquells que, tenint desgovernada la pròpia casa, intenten ficar-se en el govern de la casa dels altres.

Però… ¿penses de debò que ho saps tot, perquè has estat constituït en autoritat?

—Escolta'm bé: el bon governant «sap» que pot aprendre, que ha d'aprendre!, dels altres.

Llibertat de consciència: no! —Quants mals ha portat als pobles i a les persones aquest lamentable error, que permet actuar en contra dels propis dictats íntims.

Llibertat «de les consciències», sí: que vol dir el deure de seguir aquest imperatiu interior…, ¡ah, però després d'haver rebut una formació seriosa!

Governar no és mortificar.

Per a tu, que ocupes aquell lloc de govern. Medita: els instruments més forts i eficaços, si se'ls tracta malament, s'osquen, es desgasten i s'inutilitzen.

Les decisions de govern, preses a la lleugera per una sola persona, neixen sempre, o gairebé sempre, influïdes per una visió unilateral dels problemes.

—Per molt grans que siguin la teva preparació i el teu talent, has de sentir els qui comparteixen amb tu aquesta tasca de direcció.

Mai no donis escolta a la delació anònima: és el procediment dels vils.

Un criteri de bon govern: el material humà cal prendre'l tal com és, i ajudar-lo a millorar, sense menysprear-lo mai.

Quan resolguis els assumptes, procura no exagerar mai la justícia fins oblidar-te de la caritat.

La resistència d'una cadena es mesura per l'anella més feble.

No diguis de cap dels teus subordinats: no val.

—Ets tu el qui no val: perquè no saps col·locar-lo en el lloc on pot funcionar.

Refusa l'ambició d'honors; contempla, en canvi, els instruments, els deures i l'eficàcia. —Així, no ambicionaràs els càrrecs i, si arriben, te'ls miraràs en la justa mesura: càrregues en servei de les ànimes.