Llistat de punts

Les decisions de govern, preses a la lleugera per una sola persona, neixen sempre, o gairebé sempre, influïdes per una visió unilateral dels problemes.

—Per molt grans que siguin la teva preparació i el teu talent, has de sentir els qui comparteixen amb tu aquesta tasca de direcció.

Mira de ser rectament objectiu en la teva tasca de govern. Evita aquesta inclinació dels qui tendeixen a veure més aviat —de vegades, només això— el que no va, els errors. —Omple't d'alegria, amb la certesa que el Senyor ha concedit a tots la capacitat de fer-se sants, precisament en la lluita contra els propis defectes.

Cal ensenyar a la gent a treballar —sense exagerar la preparació: «fer» és també formar-se—, i a acceptar anticipadament les imperfeccions inevitables: la millor solució és enemiga de la bona.

No et refiïs mai només de l'organització.

Governar, moltes vegades, consisteix a saber «anar arrossegant» la gent, amb paciència i afecte.

El bon govern no ignora la flexibilitat necessària, sense caure en la falta d'exigència.

Els homes mediocres, mediocres en cap i en esperit cristià, quan s'alcen en autoritat, es rodegen de necis: la seva vanitat els persuadeix, falsament, que d'aquesta manera mai no perdran el domini.

Els assenyats, en canvi, es rodegen de doctes —que al fet de saber hi afegeixin la netedat de vida—, i els transformen en homes de govern. No els enganya la seva humilitat, ja que —tot engrandint-ne d'altres— s'engrandeixen ells.

Tu, que ocupes un lloc de responsabilitat, en exercir la teva tasca, recorda: el que és personal, mor amb la persona que es va fer imprescindible.

Una norma fonamental de bon govern: repartir responsabilitats, sense que això signifiqui cercar comoditat o anonimat. Hi torno, repartir responsabilitats: demanant a cada un comptes del seu encàrrec, per tal de poder «rendir comptes» a Déu; i a les ànimes, si cal.