Llistat de punts

Quan es governa, després de pensar en el bé comú, cal comptar amb el fet que —en el terreny espiritual i en el civil— difícilment una norma pot deixar de desagradar a alguns.

—Mai no plou a gust de tothom!, diu la saviesa popular. Però això, no ho dubtis, no és defecte de la llei, sinó rebel·lia injustificada de la supèrbia o de l'egoisme d'aquells pocs.

Autoritat. —No consisteix en el fet que el de dalt «escridassi» l'inferior, i aquest el de més avall.

Amb aquest criteri —caricatura de l'autoritat—, a part de l'evident falta de caritat i de correcció humana, només s'aconsegueix que el qui fa de cap es vagi allunyant dels governats, perquè no els serveix: a tot estirar, els utilitza!

No siguis tu d'aquells que, tenint desgovernada la pròpia casa, intenten ficar-se en el govern de la casa dels altres.

Per a tu, que ocupes aquell lloc de govern. Medita: els instruments més forts i eficaços, si se'ls tracta malament, s'osquen, es desgasten i s'inutilitzen.

Em sembla molt bé que procuris, cada dia, augmentar aquesta profunda preocupació pels teus súbdits: perquè sentir-se envoltat i protegit per la comprensió afectuosa del superior, pot ser el remei eficaç que necessiten les persones a qui has de servir amb el teu govern.

Em va causar pena aquell home de govern. Intuïa l'existència d'alguns problemes, per altra banda lògics en la vida…, i s'espantà i es molestà quan els hi comunicaren. S'estimava més desconèixer-los, viure amb la mitja llum o amb la penombra de la seva visió, per romandre tranquil.

Li vaig aconsellar que els afrontés amb cruesa i amb claredat, justament perquè deixessin d'existir, i li vaig assegurar que llavors sí que viuria amb la veritable pau.

Tu, no resolguis els problemes, propis i aliens, ignorant-los: això seria comoditat, mandra, obrir la porta a l'acció del diable.

Càrrecs… Amunt o avall? —Tant te fa!… —Tu —així ho assegures— has vingut a ser útil, a servir, amb una disponibilitat total: comporta't en conseqüència.

Si algú acceptés que, entre els bens, s'hi criessin llops…, pot imaginar-se fàcilment la sort que correrien els seus bens.

Els homes mediocres, mediocres en cap i en esperit cristià, quan s'alcen en autoritat, es rodegen de necis: la seva vanitat els persuadeix, falsament, que d'aquesta manera mai no perdran el domini.

Els assenyats, en canvi, es rodegen de doctes —que al fet de saber hi afegeixin la netedat de vida—, i els transformen en homes de govern. No els enganya la seva humilitat, ja que —tot engrandint-ne d'altres— s'engrandeixen ells.

No és prudent enlairar homes inèdits fins a una labor important de direcció, per veure què en surt. —¡Com si el bé comú pogués dependre d'una capsa de sorpreses!

¿Constituït com estàs en autoritat, i obres pel què diran els homes? —Vell decrèpit! —De primer, t'ha d'importar què dirà Déu; després —força en segon terme, i de vegades mai—, hauràs de ponderar el que puguin pensar els altres. «A tot el qui —diu el Senyor— em reconegui davant els homes, jo també el reconeixeré davant el meu Pare, que està en el cel. Però a qui em negui davant els homes, jo també el negaré davant el meu Pare, que està en el cel».

Refusa l'ambició d'honors; contempla, en canvi, els instruments, els deures i l'eficàcia. —Així, no ambicionaràs els càrrecs i, si arriben, te'ls miraràs en la justa mesura: càrregues en servei de les ànimes.