Llistat de punts

Xapoteges en les temptacions, et poses en perill, jugues amb la vista i amb la imaginació, xerres de… estupideses. —I després t'espanta que t'assaltin dubtes, escrúpols, confusions, tristesa i descoratjament.

—M'has de concedir que ets poc conseqüent.

Després de l'entusiasme inicial, han començat les vacil·lacions, els titubeigs, els temors. —Et preocupen els estudis, la família, la qüestió econòmica i, sobretot, el fet de pensar que no pots, que potser no serveixes, que et falta experiència de la vida.

Et donaré un mitjà segur per superar aquests temors —¡temptacions del diable o de la teva falta de generositat!—: «menysprea'ls», treu de la teva memòria aquests records. Ja ho predicà de manera terminant el Mestre fa vint segles: «no giris la cara enrera!».

Hem de fomentar en les nostres ànimes un veritable horror al pecat. Senyor —repeteix-ho amb cor contrit—, ¡que no t'ofengui mai més!

Però no t'espantis quan notis el llast del pobre cos i de les humanes passions: seria estúpid i ingènuament pueril que t'assabentessis ara que «això» existeix. La teva misèria no és obstacle, sinó estímul per a unir-te més a Déu, per a cercar-lo amb constància, perquè Ell ens purifica.

Si la imaginació bull al voltant de tu mateix, crea situacions il·lusòries, composicions de lloc que, ordinàriament, no encaixen amb el teu camí, et distreuen inútilment, et refreden, i t'aparten de la presència de Déu. —Vanitat.

Si la imaginació gira sobre els altres, fàcilment caus en el defecte de jutjar —quan no és aquesta la teva missió—, i interpretes de forma mesquina i poc objectiva el seu comportament. —Judicis temeraris.

Si la imaginació voleteja sobre els teus propis talents i maneres de dir, o sobre el clima d'admiració que despertes en els altres, t'exposes a perdre la rectitud d'intenció, i a donar pàbul a la supèrbia.

Generalment, deixar anar la imaginació constitueix una pèrdua de temps, però, a més, quan hom no la domina, obre el pas a tot un seguit de temptacions voluntàries.

—¡No abandonis cap dia la mortificació interior!

No em siguis tan beneitament ingenu de pensar que has de sofrir temptacions, per tal d'assegurar-te que estàs ferm en el camí. Seria com si desitgessis que t'aturessin el cor, a fi de demostrar-te que vols viure.

No dialoguis amb la temptació. Deixa'm que t'ho repeteixi: tingues la valentia de fugir; i la fortalesa de no grapejar la teva debilitat, pensant fins on podries arribar. Talla, sense concessions!

No tens cap excusa. La culpa és només teva. Si saps —et coneixes prou bé— que, per aquest camí —amb aquelles lectures, amb aquella companyia…—, pots anar a parar al precipici, ¿per què t'obstines a pensar que potser és una drecera que facilita la teva formació o que madura la teva personalitat?

Canvia radicalment el teu pla, encara que et comporti més esforç, menys diversions a l'abast de la mà. Ja és hora que et condueixis com una persona responsable.

Dol molt al Senyor la inconsciència de tants i de tantes, que no s'esforcen a evitar els pecats venials deliberats. ¡És normal —pensen i es justifiquen—, perquè en aquestes ensopegades hi caiem tots!

Escolta'm bé: també la major part d'aquella gentussa, que condemnà Crist i el féu morir, va començar només cridant —com els altres!—, acudint a l'Hort de les Oliveres —amb els altres!—…

A la fi, empesos també pel que feien «tots», no saberen o no volgueren tirar enrera…, ¡i van crucificar Jesús!

—Ara, al cap de vint segles, encara no n'hem après.

Alts i baixos. En tens molts, massa!, d'alts i baixos.

La raó és clara: fins aquí, has dut una vida fàcil i no vols assabentar-te que del «desitjar» al «donar-se» hi ha una distància notable.

Com que necessàriament, tard o d'hora, has de topar amb l'evidència de la teva pròpia misèria personal, vull prevenir-te contra algunes temptacions, que t'insinuarà llavors el diable i que has de rebutjar de seguida: pensar que Déu s'ha oblidat de tu, que la teva crida a l'apostolat és vana, o que el pes del dolor i dels pecats del món són superiors a les teves forces d'apòstol…

—Res d'això no és veritat!

Si lluites de veritat, necessites fer examen de consciència.

Posa cura en l'examen diari: mira si sents dolor d'Amor, perquè no tractes Nostre Senyor com hauries de fer-ho.

De la mateixa manera que molts acudeixen a la col·locació de «primeres pedres», sense preocupar-se si s'acabarà després l'obra així iniciada, els pecadors s'enganyen amb les «últimes vegades».