Llistat de punts

M'agrada aquest lema: «cada caminant segueixi el seu camí», aquell que Déu li ha marcat, amb fidelitat, amb amor, encara que costi.

Que la càrrega és pesada? —¡No, i mil vegades no! Aquelles obligacions, que vas acceptar lliurement, són ales que t'enlairen sobre el fang vil de les passions.

És que els ocells senten el pes de les seves ales? Talla-les, posa-les en el platet d'una balança: pesen! Amb tot, pot l'au volar si les hi arranquen? Necessita aquestes ales així; i no s'adona de la seva pesantor perquè l'eleven sobre el nivell de les altres criatures.

També les teves «ales» pesen! Però, si et manquessin, cauries en els fangars més bruts.

Has vist molt clara la teva vocació —estimar Déu—, però només amb el cap. M'assegures que has ficat el cor en el camí…, però de vegades et distreus, i fins i tot intentes girar la mirada enrera: és senyal que no l'hi has ficat del tot. —Afina!

Ets extraordinàriament feliç. A vegades, quan t'adones que un fill de Déu l'abandona, sents —enmig de la teva pau i del teu goig íntims— un dolor d'afecte, una amargor, que ni torba ni inquieta.

—Bé, però… ¡posa-hi tots els mitjans perquè reaccioni…, i confia amb certitud en Jesucrist! Així les aigües tornen sempre a mare.

Per a tu, jove encara, que tot just acabes d'emprendre el camí, aquest consell: com que Déu s'ho mereix tot, procura destacar professionalment, perquè puguis després propagar les teves idees amb més eficàcia.

En el revers d'una vocació «perduda» o d'una resposta negativa a les crides constants de la gràcia, s'hi ha de veure la voluntat permissiva de Déu. —És cert: però, si som sincers, prou ens consta que això no constitueix eximent ni atenuant, perquè observem, en l'anvers, el personal incompliment de la Voluntat divina, que ens ha buscat per a Si, i no ha trobat correspondència.