Llistat de punts

La crida del Senyor —la vocació— es presenta sempre així: «si algú vol venir darrera Meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi».

Sí: la vocació exigeix renúncia, sacrifici. Però, ¡que gustós que resulta el sacrifici —gaudium cum pace, alegria i pau—, si la renúncia és completa!

Semblava plenament determinat…; però, en agafar la ploma per trencar amb la seva promesa, pogué més la indecisió i li mancà valentia: molt humà i comprensible, comentaven altres. Pel que es veu, segons alguns, els amors terrenals no es troben entre aquelles coses que s'han de deixar per seguir plenament Jesucrist, quan Ell ho demana.

Et vas decidir, més per reflexió que no pas per foc i entusiasme. Per més que desitjaves tenir-lo, no hi hagué lloc per al sentiment: t'entregares, quan et vas convèncer que Déu ho volia.

I, des d'aquell instant, no has tornat a «sentir» cap dubte seriós; sí, però, una alegria tranquil·la, serena, que de vegades es desborda. Així paga Déu les audàcies de l'Amor.

No podia ser més senzilla la manera de cridar Jesús els primers dotze: «vine i segueix-me».

Per a tu, que busques tantes excuses per no continuar aquesta tasca, s'acomoda com el guant a la mà la consideració que era molt pobra la ciència humana d'aquells primers; i, no obstant això, com van remoure els qui se'ls escoltaven!

—No m'ho oblidis: la labor la continua fent Ell, a través de cadascun de nosaltres.

No et sorprenguis i no t'acovardeixis perquè t'ha retret que l'hagis posat davant per davant de Crist, ni tampoc perquè hagi afegit, indignat: «ja no puc viure tranquil sense prendre una decisió…».

Encomana'l… És inútil que miris de tranquil·litzar-lo: potser li ha passat a primer pla una antiga inquietud, la veu de la seva consciència.

Després de la teva decisió, cada dia fas un descobriment nou. Recordes l'ahir, quan et demanaves constantment: «i això, com?»…, i continuaves després en els teus dubtes o en els teus desencants…

Ara sempre trobes la resposta exacta, raonada i clara. I, en sentir com contesten les teves preguntes de vegades puerils, se t'acut pensar: «així devia atendre Jesús els primers Dotze».

Sigues clar. Si et diuen que vas «a pescar-los», contesta que sí, que això desitges… Però…, que no s'amoïnin! Perquè, si no tenen vocació —si Ell no els crida—, no vindran; i si la tenen, quina vergonya la d'acabar com el jove ric de l'Evangeli: sols i tristos.