Llistat de punts

Agraeix al Senyor la contínua delicadesa, paternal i maternal, amb què et tracta.

Tu, que sempre vas somiar en grans aventures, t'has compromès en una empresa estupenda…, que et mena a la santedat.

Hi torno: agraeix-ho a Déu, amb una vida d'apostolat.

Aquest camí és molt difícil, t'ha dit. I, en escoltar-ho, has assentit, ufanós, recordant allò que la Creu és el senyal cert del camí veritable… Però el teu amic només s'ha fixat en la part aspra de la senda, sense tenir en compte la promesa de Jesús: «el meu jou és suau».

Recorda-li-ho, perquè —potser quan ho sàpiga— s'entregarà.

Et parlava de l'horitzó, que s'obre als nostres ulls, i del camí que hem de recórrer. —No hi veig dificultats!, vas declarar, com estranyat de «no veure'n»…

—Grava't bé això al cap: és que no n'hi ha d'haver!!

Mai no t'havies sentit més absolutament lliure que ara, que la teva llibertat està teixida d'amor i de despreniment, de seguretat i d'inseguretat: perquè gens no refies de tu i tot de Déu.

¿Has vist com s'estanquen les aigües als pantans, per als temps de sequera?… De la mateixa manera, per aconseguir aquesta igualtat de caràcter que necessites en el temps de dificultat, has d'estancar l'alegria, les raons clares i les llums que Déu t'envia.

En extingir-se les flamarades del primer entusiasme, l'avenç a les fosques es torna penós. —Però aquest progrés, que costa, és el més ferm. I després, quan menys ho esperis, cessarà la fosca i tornaran l'entusiasme i el foc. Persevera!