Llistat de punts

La ventada de la persecució és bona. —¿Què s’hi perd?... No es perd allò que està perdut. —Quan no s’arrenca l’arbre de soca-rel —i l’arbre de l’Església no hi ha vent ni huracà que el pugui arrencar— només cauen les branques seques... I aquestes, va bé que hagin caigut.

D’acord: aquella persona s’ha portat malament amb tu. —Però, ¿tu no has estat pitjor amb Déu?

Jesús: pertot arreu on has passat no hi queda cap cor indiferent. —O se t’estima o se t’odia.

Quan un home-apòstol et segueix, complint el seu deure, ¿em podrà estranyar —¡si és un altre Crist!— que alci murmuris semblants d’aversió o d’afecte?

Un altre cop...: Que han dit, que han escrit...: A favor, en contra...: Amb bona voluntat, i no tan bona...: Reticències i calúmnies, panegírics i exaltacions...: ximpleries i encerts...

—¡Ruc, mes que ruc!: ¿Què t’importa, quan vas de dret cap al teu fi, amb el cap i el cor embriagats de Déu, el clam del vent o el cant del grill, o el bramul o el gruny o el renill...?

A més... és inevitable: no vulguis posar portes al camp.

S’han desfermat les llengües i has patit desaires que t’han ferit més perquè no te’ls esperaves.

La teva reacció sobrenatural ha de ser perdonar —i fins demanar perdó— i aprofitar l’experiència per desprendre’t de les criatures.

Quan vingui el sofriment, el menyspreu..., la Creu, has de considerar: ¿què és això per al que jo em mereixo?

¿Pateixes una gran tribulació? —¿Tens contradiccions? Digues, molt a poc a poc, com assaborint-la, aquesta oració ferma i viril: «Que es faci, que es compleixi, que sigui lloada i eternament exalçada la justíssima i amabilíssima Voluntat de Déu, sobre totes les coses. —Amén. —Amén.»

Jo t’asseguro que aconseguiràs la pau.

Pateixes en aquesta vida d’aquí..., que és un somni... curt. —Alegra’t: perquè t’estima molt el teu Pare-Déu, i, si no li poses obstacles, després d’aquest somni lleig, et donarà un bon despertar.

Et dol que no t’agraeixin aquell favor. —Respon-me a aquestes dues preguntes: ¿tan agraït ets tu amb Crist Jesús?... ¿has estat capaç de fer aquest favor, buscant l’agraïment a la terra?

No sé per què t’espantes. —Sempre han estat poc raonables els enemics de Crist.

Un cop ressuscitat Llàtzer, s’haurien d’haver rendit confessant la divinitat de Jesús. —Doncs no: ¡Matem el qui dona la vida!, van dir.

I avui, com ahir.

En les hores de lluita i de contradicció, quan potser «els bons» omplin d’obstacles el teu camí, alça el teu cor d’apòstol: escolta Jesús que parla del gra de mostassa i del llevat. —I digues-li: Edissere nobis parabolam —explica’m la paràbola.

I sentiràs la joia de contemplar la victòria futura: els ocells del cel aixoplugats sota el teu apostolat, ara incipient; i tota la pasta fermentada.

Si aculls la tribulació amb l’ànim encongit perds l’alegria i la pau, i t’exposes a no treure profit espiritual d’aquell tràngol.