Llistat de punts

Tot un programa, per seguir amb profit l’assignatura del dolor, ens el dona l’Apòstol: Spe gaudentes —per l’esperança, contents, in tribulatione patientes —soferts, en la tribulació, orationi instantes —en l’oració, constants.

¡Has fracassat! —Nosaltres no fracassem mai. —Vas posar del tot la teva confiança en Déu. —No vas estalviar, després, cap mitjà humà.

Estigues convençut d’aquesta veritat: el teu èxit —ara i en això— era fracassar. —Dona-li gràcies al Senyor i ¡a començar una altra vegada!

¿Que has fracassat? —Tu —n’estàs ben convençut— no pots fracassar.

No has fracassat: has adquirit experiència. —¡Endavant!

Allò va ser un fracàs, un desastre: perquè vas perdre el nostre esperit. —Ja saps que, mirat sobrenaturalment, el final (¿victòria?, ¿derrota?, ¡bah!) només té un nom: èxit.

La ventada de la persecució és bona. —¿Què s’hi perd?... No es perd allò que està perdut. —Quan no s’arrenca l’arbre de soca-rel —i l’arbre de l’Església no hi ha vent ni huracà que el pugui arrencar— només cauen les branques seques... I aquestes, va bé que hagin caigut.

¿Pateixes una gran tribulació? —¿Tens contradiccions? Digues, molt a poc a poc, com assaborint-la, aquesta oració ferma i viril: «Que es faci, que es compleixi, que sigui lloada i eternament exalçada la justíssima i amabilíssima Voluntat de Déu, sobre totes les coses. —Amén. —Amén.»

Jo t’asseguro que aconseguiràs la pau.

Pateixes en aquesta vida d’aquí..., que és un somni... curt. —Alegra’t: perquè t’estima molt el teu Pare-Déu, i, si no li poses obstacles, després d’aquest somni lleig, et donarà un bon despertar.

Estàs intranquil. —Mira: passi el que passi en la teva vida interior o en el món que t’envolta, no oblidis mai que la importància dels successos o de les persones és molt relativa. —Calma: deixa que corri el temps; i després, veient de lluny i sense passió els esdeveniments i la gent, adquiriràs la perspectiva, posaràs cada cosa al seu lloc i amb la seva vertadera mesura.

Si ho fas d’aquesta manera seràs més just i t’estalviaràs molts maldecaps.

Una mala nit, en una mala posada. —Així és com diuen que va definir aquesta vida terrenal la Mare Teresa de Jesús. —¿No és veritat que és una comparació encertada?

Una visita al monestir famós. —Aquella senyora estrangera va sentir com se li entendrien les entranyes considerant la pobresa de l’edifici: «¿Deuen portar una vida ben dura, oi?». I el monjo, satisfet, va limitar-se a respondre: «Tu ho volies, de viure al monestir; ara ja ho tens, monestir a desdir».

Això, que amb tant de goig vaig sentir dir a aquell sant baró, t’ho haig de dir a tu amb pena, quan m’expliques que no ets feliç.

¿Neguitejar-te? —Mai: que això és perdre la pau.

¡Que costa! —Ja ho sé. Però, ¡endavant!: ningú no serà premiat —i ¡quin premi!— sinó qui lluiti amb bravor.