Llistat de punts

Tant de bo que el teu capteniment i la teva conversa fossin tals que tothom, en veure’t o sentir-te parlar, pogués dir: aquest llegeix la vida de Jesucrist.

Voluntat. Es una característica molt important. No menyspreïs les coses petites, perquè en l’exercici constant de negar i negar-te en aquestes coses —que no són mai futileses, ni banalitats— enfortiràs, virilitzaràs, amb la gràcia de Déu, la teva voluntat, per tal de ser molt senyor de tu mateix, primer de tot. I després, guia, cap, ¡cabdill!... que obliguis, que empenyis, que arrosseguis, amb el teu exemple i amb la teva paraula i amb la teva ciència i amb el teu imperi.

No dubto de la teva rectitud. —Sé que actues en la presència de Déu. Però, ¡hi ha un però!: les teves accions les presencien o les poden presenciar homes que jutgin humanament... I cal donar-los bon exemple.

No oblidis que abans d’ensenyar cal fer. —Coepit facere et docere, diu de Jesucrist l’Escriptura santa: començà a fer i a ensenyar.

—Primer, fer. Perquè tu i jo n’aprenguem.

Si no ets dolent, i ho sembles, ets ximple. —I aquesta ximpleria —pedra d’escàndol— és pitjor que la maldat.

«I ¿en un ambient paganitzat o pagà, quan topi aquest ambient amb la meva vida, no semblarà postissa la meva naturalitat?», em demanes.

—I et responc: toparà, sens dubte, la teva vida amb la d’ells, i aquest contrast, en confirmar amb les teves obres la teva fe, és justament la naturalitat que jo et demano.

Cares llargues..., maneres brusques..., posat ridícul..., aire antipàtic: ¿Així esperes animar els altres a seguir Crist?

Amb el bon exemple se sembra bona llavor; i la caritat obliga a sembrar a tothom.

No us preocupeu si per les vostres obres «us coneixen». —És la bona olor de Crist. —A més a més, treballant sempre exclusivament per Ell, alegreu-vos que es compleixin aquelles paraules de l’Escriptura: «Que vegin les vostres obres bones i glorifiquin el vostre Pare que està en el cel».

Senyor, torna’ns bojos, amb aquella bogeria encomanadissa que n’arrossegui molts al teu apostolat.

Nonne cor nostrum ardens erat in nobis, dum loqueretur in via? —¿Que potser no ens cremava el cor dins nostre mentre ens parlava pel camí?

Aquestes paraules dels deixebles d’Emmaús haurien de sortir espontànies, si ets apòstol, dels llavis dels teus companys de professió, després de trobar-te a tu en el camí de la seva vida.

Procura viure de tal manera que sàpigues, voluntàriament, privar-te de la comoditat i benestar que trobaries malament en els hàbits d’un altre home de Déu.

Mira que ets el gra de blat de què parla l’Evangeli. —Si no t’enterres i mors, no hi haurà fruit.