Llistat de punts

No oblidis que abans d’ensenyar cal fer. —Coepit facere et docere, diu de Jesucrist l’Escriptura santa: començà a fer i a ensenyar.

—Primer, fer. Perquè tu i jo n’aprenguem.

Estudiant: forma’t en una pietat sòlida i activa, destaca en l’estudi, tingues anhels ferms d’apostolat professional. —I jo et prometo, amb aquest vigor de la teva formació religiosa i científica, pròximes i dilatades expansions.

Només et preocupes d’edificar la teva cultura. —I cal edificar la teva ànima. —Així treballaràs com has de fer-ho, per Crist: perquè Ell regni en el món fa falta que hi hagi qui, amb la vista al cel, es dediqui prestigiosament a totes les activitats humanes, i, des d’allà, exerciti calladament —i eficaçment— un apostolat de caràcter professional.

Amb aquest aire de suficiència et fas un tipus molest i antipàtic, et poses en ridícul i, cosa encara pitjor, treus eficàcia a la teva feina d’apòstol.

No oblidis que fins i tot les «mitjanies» poden pecar per massa sàvies.

Si tens una posició oficial, tens també uns drets, que neixen de l’exercici d’aquest càrrec, i uns deures.

—Et desvies del teu camí d’apòstol, si, amb motiu —o amb excusa— d’una obra de zel, deixes incomplerts els deures del càrrec. Perquè em perdràs el prestigi professional, que és justament el teu «ham de pescador d’homes».

M’agrada el teu lema d’apòstol: «Treballar sense descans».

«I ¿en un ambient paganitzat o pagà, quan topi aquest ambient amb la meva vida, no semblarà postissa la meva naturalitat?», em demanes.

—I et responc: toparà, sens dubte, la teva vida amb la d’ells, i aquest contrast, en confirmar amb les teves obres la teva fe, és justament la naturalitat que jo et demano.

Amb el bon exemple se sembra bona llavor; i la caritat obliga a sembrar a tothom.

Voldries atraure al teu apostolat aquell home savi, aquell altre poderós, aquell ple de prudència i virtuts.

Prega, ofereix sacrificis i treballa’ls amb el teu exemple i la teva paraula. —¡No venen! —No perdis la pau: és que no fan falta.

¿Et penses que no hi havia contemporanis de Pere, savis, i poderosos, i assenyats, i virtuosos, fora de l’apostolat dels primers dotze?

No tinguis enemics. —Has de tenir només amics: amics... de la dreta —si t’han fet bé o te’n volien fer— i... de l’esquerra —si t’han perjudicat o han intentat perjudicar-te.

Urgeix recristianitzar les festes i els costums populars. —Urgeix evitar que els espectacles públics es trobin en aquesta alternativa: o encongits o pagans.

Demana al Senyor que hi hagi qui treballi en aquesta tasca d’urgència, que podem anomenar «apostolat de la diversió».

De l’«apostolat epistolar» me’n fas un bon panegíric. —Escrius: «No sé com esborrallar paper parlant de coses que puguin ser útils a qui rep la carta. Tan bon punt començo, li dic al meu Custodi que si escric és a fi que serveixi d’alguna cosa. I, encara que no digui més que bajanades, ningú no em pot treure —ni treure-li— l’estona que he passat demanant allò que sé que més necessita l’ànima a qui va adreçada la carta».

«La carta em va agafar en uns dies tristos, sense cap motiu, i em va animar d’allò més llegir-la, sentint com treballen els altres». —I un altre: «M’ajuden les seves cartes i les notícies dels meus germans, com un somni feliç davant la realitat de tot allò que palpem...». —I un altre: «¡Quina alegria rebre aquestes lletres i saber-me amic d’aquests amics!» —I un altre i mil: «He rebut carta d’en Tal i m’avergonyeix pensar en la meva falta d’esperit comparat amb ells».

¿Oi que és eficaç l’«apostolat epistolar»?

Venite post me, et faciam vos fieri piscatores hominum —veniu darrere meu i us faré pescadors d’homes. —No és sense misteri que el Senyor fa servir aquestes paraules: els homes —com els peixos—, cal agafar-los pel cap.

¡Quina fondària evangèlica que té l’«apostolat de la intel·ligència»!

És condició humana valorar poc allò que costa poc. —Aquesta és la raó que t’aconselli l’«apostolat de no donar».

No deixis mai de cobrar allò que sigui equitatiu i raonable per l’exercici de la teva professió, si la teva professió és l’instrument del teu apostolat.

«¿És que no tenim la facultat de dur en els viatges alguna dona germana en Jesucrist, perquè ens assisteixi, com fan els altres apòstols i els parents del Senyor i el mateix Pere?»

Això ho diu sant Pau a la primera epístola als Corintis: —No es pot menysprear la col·laboració de «la dona en l’apostolat».

«Un temps després —es llegeix al capítol viii de sant Lluc— anava Jesús per les ciutats i viles predicant, i anunciant el regne de Déu, acompanyat dels dotze i d’algunes dones, que havien estat alliberades dels esperits malignes i guarides de diverses malalties, de Maria, per sobrenom Magdalena, de la qual havia llençat set dimonis, i de Joana, la dona de Cuses, majordom del rei Herodes, i de Susanna i d’altres que l’assistien amb els seus béns».

Copio. I demano a Déu que, si em llegeix alguna dona, s’ompli d’una enveja santa, plena d’eficàcia.

Més forta la dona que l’home, i més fidel, a l’hora del dolor. —¡Maria de Magdala i Maria Cleofàs i Salomé!

Amb un grapat de dones valentes, com aquestes, ben unides a la Verge Dolorosa, ¡quina labor d’ànimes que es faria al món!