Llistat de punts

El matrimoni és per a la classe de tropa i no per a l’estat major de Crist.⁴ —Així, mentre menjar és una exigència per a cada individu, engendrar és una exigència per a l’espècie, i se’n poden desentendre les persones singulars.

¿Deler de fills?... Deixarem fills, molts fills, i un rastre inesborrable de llum si sacrifiquem l’egoisme de la carn.

¡Quin afany que posen els homes en els seus assumptes terrenals!: il·lusions d’honors, ambició de riqueses, preocupacions de sensualitat. —Ells i elles, rics i pobres, vells i homes fets i joves i fins i tot infants: tots igual.

—Quan tu i jo posem el mateix afany en els assumptes de la nostra ànima tindrem una fe viva i operativa: i no hi haurà cap obstacle que no vencem en les nostres empreses d’apostolat.

Els esdeveniments públics t’han forçat a una reclusió voluntària, potser pitjor, per les circumstàncies, que la d’una presó. —Has sofert un eclipsi de la teva personalitat.

No trobes camp obert: egoismes, curiositats, incomprensions i xiuxiueig. —Bé; ¿i què? ¿Oblides la teva voluntat libèrrima i el teu poder d’«infant»? —La manca de fulles i de flors (d’acció externa) no exclou la multiplicació i l’activitat de les arrels (vida interior).

Treballa: ja canviarà el curs de les coses, i donaràs més fruits que abans, i més gustosos.

¿No has sentit de llavis del Mestre la paràbola del cep i les sarments? —Consola’t: t’exigeix perquè ets sarment que dona fruit... I t’esporga, ut fructum plus afferas —perquè donis més fruit.

¡És clar!: fa mal, tallar així, arrencar així. Però, després, ¡quina ufanor en els fruits, quina maduresa en les obres!

Sembrar. —Va sortir el sembrador... Sembra pertot arreu, ànima d’apòstol. —El vent de la gràcia s’emportarà la llavor si el solc on va caure no és digne... Sembra, i estigues segur que la sement arrelarà i donarà el seu fruit.

«Una bona notícia: un nou boig..., per al manicomi». —I tot són alegrois en la lletra del «pescador».

¡Que Déu ompli d’eficàcia les teves xarxes!

¡Galopar, galopar!... ¡Fer i més fer!... Febre, dèria de moure’s... Meravellosos edificis materials...

Espiritualment: fustes de calaix, percalines, cartons repintats... ¡galopar!, ¡fer! —I tot de gent corrent: van i venen.

És que treballen de cara al moment d’ara: «estan» sempre «en present». —Tu... has de veure les coses amb ulls d’eternitat, «tenint en present» el final i el passat...

Quietud. —Pau. —Vida intensa dins teu. Sense galopar, sense la bogeria de canviar de lloc, des de la posició que en la vida et pertoqui, com una poderosa màquina d’electricitat espiritual, ¡a quants donaràs llum i energia!..., sense perdre ni la teva vigoria ni la teva llum.

El dia que «sentis» bé el teu apostolat, aquest apostolat serà per a tu una cuirassa on es desballestaran tots els paranys dels teus enemics de la terra i de l’infern.

Procura viure de tal manera que sàpigues, voluntàriament, privar-te de la comoditat i benestar que trobaries malament en els hàbits d’un altre home de Déu.

Mira que ets el gra de blat de què parla l’Evangeli. —Si no t’enterres i mors, no hi haurà fruit.