Llistat de punts

Que la teva vida no sigui una vida estèril. —Sigues útil. —Deixa pòsit. —Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor.

Esborra, amb la teva vida d’apòstol, el senyal llefiscós i brut que van deixar els sembradors impurs de l’odi. —I encén tots els camins de la terra amb el foc de Crist que duus dins el cor.

Si per salvar una vida terrenal, amb l’aplaudiment de tothom, fem servir la força a fi d’evitar que un home se suïcidi..., ¿és que no podrem fer servir la mateixa coacció —la santa coacció— per tal de salvar la Vida (amb majúscula) de molts que s’obstinen a suïcidar idiotament la seva ànima?

Que ets... ningú. —Que n’hi ha que han alçat i alcen ara meravelles d’organització, de premsa, de propaganda. —¿Que tenen tots els mitjans, quan tu no en tens cap?... Bé: recorda’t d’Ignasi:

Ignorant, entre els doctors d’Alcalà. —Pobre, pobríssim, entre els estudiants de París. —Perseguit, calumniat...

És el camí: estima i creu i ¡pateix!: el teu Amor i la teva Fe i la teva Creu són els mitjans infal·libles per posar en pràctica i per eternitzar les ànsies d’apostolat que duus dins el cor.

¿Que tant se te’n dona tot? —No et vulguis enganyar. Ara mateix, si jo et demanés per persones i per empreses en les quals, per Déu, hi vas posar l’ànima, m’hauries de respondre, ¡enèrgicament!, amb l’interès de qui parla de cosa pròpia.

No és que tant se te’n doni tot: és que no ets incansable..., i necessites més temps per a tu: temps que serà també per a les teves obres, perquè, al capdavall, tu ets l’instrument.

¿No cridaríeu de bon grat a la joventut que bull al vostre entorn: ¡bojos!, deixeu aquestes coses mundanes que fan petit el cor... i molt sovint l’envileixen..., deixeu això i veniu amb nosaltres rere l’Amor?

Et falta «vibració». —Aquesta és la causa que arrosseguis tan poca gent. Sembla com si no estiguessis gaire convençut del que guanyes deixant per Crist aquestes coses de la terra.

Compara-ho: ¡el cent per u i la vida eterna! —¿Et sembla petit el «negoci»?

Afany de guanyar nous apòstols. —És el senyal cert del zel vertader.

És petit el teu amor si no sents el zel per la salvació de totes les ànimes. —És pobre el teu amor si no tens ànsies d’encomanar la teva bogeria a altres apòstols.

Encara ressona al món aquell crit diví: «Foc he vingut a dur a la terra, i ¿què vull sinó que s’encengui?» —I ja ho veus: gairebé tot està apagat...

¿No t’animes a propagar l’incendi?

M’explico que estimis tant la teva Pàtria i els teus i que, malgrat aquests lligams, esperis amb impaciència el moment de creuar terra i mars —¡anar lluny!— perquè et desvetlla l’afany de sembrar.

¿Aixecar magnífics edificis?... ¿Construir palaus sumptuosos?... Que els aixequin... Que els construeixin...

¡Ànimes! —¡Vivificar ànimes..., per a aquells edificis... i per a aquests palaus!

¡Quines precioses cases ens preparen!

El zel és una bogeria divina d’apòstol, que et desitjo, i té aquests símptomes: fam de tractar el Mestre; preocupació constant per les ànimes; perseverança, que res no fa defallir.