Llistat de punts

El sant desvergonyiment és una característica de la «vida d’infància». Al menut, no el preocupa res. —Les seves misèries, les seves naturals misèries, es posen en relleu senzillament, encara que tothom se’l miri...

Aquest desvergonyiment, dut a la vida sobrenatural, porta a aquest raonament: lloança, menyspreu...: admiració, burla...: honor, deshonor...: salut, malaltia...: riquesa, pobresa...: bellesa, lletjor...

Bé; i això... ¿què?

Camí d’infància. —Abandonament. —Infantesa espiritual. —Tot això no és pas una beneiteria, sinó una forta i sòlida vida cristiana.

Sent nens no tindreu penes: els nens s’obliden de seguida dels disgustos per retornar als seus jocs ordinaris. —Per això, amb l’abandonament, no us haureu de preocupar, perquè descansareu en el Pare.

Nen, l’abandonament exigeix docilitat.

Quan vols fer les coses bé, molt bé, resulta que les fas pitjor. —Humilia’t davant Jesús, dient-li: ¿Has vist com ho faig tot malament? —Doncs, si no m’ajudes molt, ¡encara ho faré pitjor!

Tingues compassió de la teva criatura: mira que vull escriure cada dia una gran plana al llibre de la meva vida... Però, ¡soc tan maldestre!, que si el Mestre no m’agafa la mà, en comptes de pals esvelts em surten de la ploma coses tortes i taques que no es poden ensenyar a ningú.

Des d’ara, Jesús, escriurem sempre entre tots dos.