Llistat de punts

El punt 484 del seu codi espiritual, Camí, precisa: «La teva obligació és d’ésser instrument». ¿Quin sentit cal atribuir a aquesta afirmació en el context de les preguntes precedents?

Camí, un codi? No. En 1934 vaig escriure una bona part d’aquest llibre, resumint per a totes les ànimes amb qui tractava —de l’Opus Dei o no— la meva experiència sacerdotal. No vaig sospitar que trenta anys després assoliria una difusió tan àmplia —milions d’exemplars— en tantes llengües. No és un llibre per als socis de l’Opus Dei tan sols; és per a tothom, fins i tot per als no cristians. Entre aquelles persones que per pròpia iniciativa l’han traduït, hi ha ortodoxos, protestants i no cristians. Cal llegir «Camí» amb un mínim d’esperit sobrenatural, de vida interior i d’afany apostòlic. No és un codi de l’home d’acció. Pretén ser un llibre que mena a tractar i estimar Déu i servir tothom. A ser instrument, aquesta era la seva pregunta, com l’Apòstol Pau volia ser-ho de Crist. Instrument lliure i responsable: aquells qui volen veure en les seves pàgines una finalitat temporal, s’enganyen. No oblidi que és corrent, en els autors espirituals de tots els temps, veure les ànimes com a instruments en les mans de Déu.

L’Opus Dei juga un paper de primer terme en el procés modern de l’evolució del laïcat; nosaltres voldríem preguntar-li, per això i abans que res, quines són, en la seva opinió, les característiques més remarcables d’aquest procés.

Sempre he pensat que la característica fonamental del procés d’evolució del laïcat és el fet de prendre consciència de la dignitat de la vocació cristiana. La crida de Déu, el caràcter baptismal i la gràcia fan que cada cristià pugui i hagi d’encarnar plenament la fe. Cada cristià ha d’ésser alter Christus, ipse Christus, present entre els homes. El Sant Pare ho ha dit d’una manera inequívoca: «Cal tornar a donar tota la seva importància al fet d’haver rebut el sant Baptisme, és a dir, d’haver estat empeltat, mitjançant aquest sagrament, al cos místic de Crist, que és l’Església… Ser cristià, haver rebut el Baptisme, no ha d’ésser considerat com a cosa indiferent o sense valor, sinó que ha de marcar pregonament i feliçment la consciència de tot aquell qui és batejat». (Encíclica Ecclesiam suam, 1. Part).