Llistat de punts

Tu vols posar els peus sobre les petjades de Crist, vestir-te amb la seva vestidura, identificar-te amb Jesús: doncs, que la teva fe sigui operativa i sacrificada, amb obres de servei, fent fora tot allò que fa nosa.

Llàtzer ressuscità perquè va sentir la veu de Déu: i de seguida va voler sortir d'aquell estat. Si no hagués «volgut» moure's, hauria mort de nou.

Propòsit sincer: tenir sempre fe en Déu; tenir sempre esperança en Déu; estimar sempre Déu…, que mai no ens abandona, ni que estiguem podrits com Llàtzer.

Ens falta fe. El dia que visquem aquesta virtut —tot confiant en Déu i en la seva Mare—, serem valents i lleials. Déu, que és el Déu de sempre, obrarà miracles per mitjà de les nostres mans.

—¡Dóna’m, oh Jesús, aquesta fe, que de debò desitjo! Mare meva i Senyora meva, Maria Santíssima, fes que jo cregui!

Si hi ha muntanyes, obstacles, incomprensions, tripijocs, que satanàs vol i el Senyor permet, has de tenir fe, fe amb obres, fe amb sacrifici, fe amb humilitat.

Davant l’aparent esterilitat de l'apostolat, t’assalten les avantguardes d’una onada de descoratjament, que la teva fe refusa amb fermesa… —Però t’adones que necessites més fe, humil, viva i operativa.

Tu, que desitges la salut de les ànimes, crida com el pare d’aquell noi malalt, posseït pel diable: Domine, adiuva incredulitatem meam! —Senyor, ajuda la meva incredulitat!

No ho dubtis: es repetirà el miracle.

Viu la fe, alegre, agafat a Jesucrist. —Estima'l de debò —de debò, de debò!—, i seràs protagonista de la gran Aventura de l'Amor, perquè estaràs cada dia més enamorat.

No té fe «viva» el qui no té entrega actual a Jesucrist.

Pensar en la Mort de Crist es tradueix en una invitació a situar-nos davant el nostre quefer diari, amb absoluta sinceritat, i a prendre'ns seriosament la fe que professem.

Ha de ser una ocasió d'aprofundir en la profunditat de l'Amor de Déu, per poder així —amb la paraula i amb les obres— mostrar-lo als homes.

Et creixies davant les dificultats de l’apostolat, pregant així: «Senyor, Tu ets el de sempre. Dóna'm la fe d'aquells homes que van saber correspondre a la teva gràcia i que obraren —en el teu Nom— grans miracles, veritables prodigis…» —I concloïes: «sé que els faràs; però, també em consta que vols que se't demanin, que vols que et cerquem, que truquem fort a les portes del teu Cor».

—Al final, vas renovar la decisió de perseverar en l'oració humil i confiada.

A vegades es presenta un avenir immediat ple de preocupacions, si perdem la visió sobrenatural dels esdeveniments.

—Per això, fill, fe aleshores…, i més obres. Així és segur que el nostre Pare-Déu continuarà donant solució als teus problemes.

L'optimisme cristià no és un optimisme esdolceït, ni tampoc una confiança humana en què tot sortirà bé.

És un optimisme que enfonsa les arrels en la consciència de la llibertat i en la seguretat del poder de la gràcia; un optimisme que duu a exigir-nos a nosaltres mateixos, a esforçar-nos per correspondre en cada instant a las crides de Déu.

Examina amb sinceritat com segueixes el Mestre. Mira si t'has entregat d'una manera oficial i seca, amb una fe que no té vibració; si no hi ha humilitat, ni sacrifici, ni obres en les teves jornades; si no hi ha en tu res més que façana i no estàs pel detall de cada instant…, en un mot, si et falta Amor.

Si és així, no et pot estranyar la teva ineficàcia. ¡Reacciona de seguida, agafat a la mà de Santa Maria!