Llistat de punts

Amb serenitat, sense escrúpols, has de pensar en la teva vida, i demanar perdó, i fer el propòsit ferm, concret i ben determinat, de millorar en aquest punt i en aquell altre: en aquest detall que et costa, i en aquell que habitualment no compleixes com cal, i ho saps.

No em siguis dropo! No esperis l'any nou per prendre resolucions: tots els dies són bons per a les decisions bones. Hodie, nunc! —Avui, ara!

Solen ser uns pobres derrotistes els qui esperen l’any nou per començar…, perquè, a més, després… no comencen!

Hi ha una sola malaltia mortal, un sol error funest: conformar-se amb la derrota, no saber lluitar amb esperit de fills de Déu. Si manca aquest esforç personal, l'ànima es paralitza i s'ajeu sola, incapaç de donar fruits…

—Amb aquesta covardia, la criatura obliga el Senyor a pronunciar les paraules que Ell va escoltar del paralític, a la piscina probàtica: hominem non habeo! —no tinc cap home!

—¡Quina vergonya si Jesús no trobés en tu l'home, la dona, que espera!

La lluita ascètica no és una cosa negativa ni, per tant, odiosa, sinó afirmació alegre. És un esport.

El bon esportista no lluita per aconseguir una sola victòria, i al primer intent. Es prepara, s'entrena durant molt de temps, amb confiança i serenitat: ho prova una vegada i una altra i, encara que al principi no triomfi, insisteix amb tenacitat, fins que supera l'obstacle.

En el camí de la santificació personal, a vegades es pot tenir la impressió que, en comptes d’avançar, es retrocedeix; que, en lloc de millorar, s’empitjora.

Mentre hi hagi lluita interior, aquest pensament pessimista és només una falsa il·lusió, un engany, que convé rebutjar.

—Persevera tranquil: si lluites amb tenacitat, progresses en el teu camí i et santifiques.

Em deies: «em veig, no solament incapaç de tirar endavant en el camí, sinó incapaç de salvar-me —pobra ànima meva!—, sense un miracle de la gràcia. Estic fred i —pitjor encara— com indiferent: igual com si fos un espectador del ‘meu cas’, a qui gens no importés el que contempla. Seran estèrils aquests dies?

I, no obstant això, la meva Mare és la meva Mare, i Jesús és —m'hi atreveixo?— el meu Jesús! I hi ha ànimes santes, ara mateix, que preguen per mi».

—Continua caminant de la mà de la teva Mare, et vaig replicar, i «atreveix-te» a dir a Jesús que és teu. Per la seva bondat, Ell posarà llums clares en la teva ànima.

Per a un fill de Déu, cada jornada ha de ser ocasió de renovar-se, amb la seguretat que, ajudat per la gràcia, arribarà al final del camí, que és l'Amor.

Per això, si comences i recomences, vas bé. Si tens moral de victòria, si lluites, amb l'auxili de Déu, venceràs! ¡No hi ha dificultat que no puguis superar!

Em dius, contrit: «¡quanta misèria que veig en mi! Em trobo, tal és la meva ineptitud i tal el bagatge de les meves concupiscències, com si mai no hagués fet res per apropar-me a Déu. Començar, començar: ¡oh, Senyor, sempre als començaments! Procuraré, però, tirar endavant amb tota la meva ànima en cada jornada».

—Que Ell beneeixi aquests afanys teus.

Pare, m'has comentat: jo tinc moltes equivocacions, molts errors.

—Ja ho sé, t'he contestat. Però Déu Nostre Senyor, que també ho sap i hi compta, només et demana la humilitat de reconèixer-ho, i la lluita per rectificar, per servir-lo cada dia més bé, amb més vida interior, amb una oració contínua, amb la pietat i amb l'ús dels mitjans adients per santificar la teva feina.

La vida espiritual és —ho repeteixo més del compte, expressament— un continu començar i recomençar.

—Recomençar? Sí!: cada cop que fas un acte de contrició —i diàriament n'hauríem de fer molts—, recomences, perquè dónes a Déu un nou amor.

La teva existència no és repetició d'actes iguals, perquè el següent ha de ser més recte, més eficaç, més ple d'amor que l'anterior.

—Cada dia nova llum, nova il·lusió!, per Ell!