Llistat de punts

Nam, et si ambulavero in medio umbrae mortis, non timebo mala —ni que caminés enmig de les ombres de la mort, no tindré cap temor. Ni les meves misèries, ni les temptacions de l'enemic no han de preocupar-me, quoniam tu mecum es —perquè el Senyor és amb mi.

Si ets fidel, podràs dir-te vencedor.

—En la teva vida, per més que perdis alguns combats, no coneixeràs derrotes. No existeixen fracassos —convenç-te'n—, si obres amb rectitud d'intenció i amb afany de complir la Voluntat de Déu.

—Llavors, amb èxit o sense èxit, triomfaràs sempre, perquè hauràs fet el treball amb Amor.

Quan en la teva lluita diària, feta ordinàriament de moltes miques, hi ha desigs i realitats d'agradar a Déu contínuament, t'ho asseguro: res no es perd!

¿Esperes la victòria, el final de la lluita…, i no arriba?

—Dóna gràcies al Senyor, com si ja haguessis aconseguit aquella meta, i ofereix-li les teves impaciències: vir fidelis loquetur victoriam —la persona fidel cantarà l'alegria de la victòria.

Imita la Verge Santa: només el reconeixement cabal del nostre no-res pot fer-nos preciosos als ulls del Creador.

Treballa amb humilitat, és a dir, compta primer amb les benediccions de Déu, que no et mancaran; després, amb els teus bons desigs; amb els teus plans de treball; i amb les teves dificultats!, sense oblidar que, entre aquestes dificultats, hi has de posar sempre la teva falta de santedat.

—Seràs bon instrument, si cada dia lluites per ser millor.

Vigila amb amor per viure la santa puresa…, perquè abans s'apaga una espurna que un incendi.

Però tota la diligència humana, amb la mortificació i el cilici i el dejuni —armes necessàries!—, que poc que valen sense Tu, Déu meu!

Recorre a la Dolça Senyora Maria, Mare de Déu i Mare Nostra, encomanant-li la netedat d'ànima i de cos de totes les persones.

Digues-li que vols invocar-la —i que la invoquin sempre—, i sempre vèncer, en les hores dolentes —o bones, i molt bones— de la lluita contra els enemics de la nostra condició de fills de Déu.

Posa't a xerrar amb Santa Maria, i confia-li: oh, Senyora!, per a viure l'ideal que Déu ha ficat al meu cor, em cal volar… molt amunt, molt amunt!

No n'hi ha prou que et desprenguis, amb l'ajuda divina, de les coses d'aquest món, sabent que són terra. Més encara: encara que l'univers sencer el col·loquis en un munt sota els teus peus, per estar més a prop del Cel…, no n'hi ha prou!

Et cal volar, sense suports en res d’aquí, pendent de la veu i de 1’alè de l'Esperit. —Però, em dius, les meves ales estan tacades!: fang que ve d'anys, brut, enganxós…

I t'he insistit: acudeix a la Verge. Senyora —torna-hi—: ¡que amb prou feines aconsegueixo remuntar el vol!, ¡que la terra m’atrau com un imant maleït! —Senyora, Tu pots fer que la meva ànima es llanci al vol definitiu i gloriós, que té el seu fi en el Cor de Déu.

—Confia, que Ella t’escolta.