Llistat de punts

Has de ser constant i exigent en les teves normes de pietat, també quan estàs cansat o se't tornen àrides. Persevera! Aquests moments són com els pals alts, pintats de vermell que, en les carreteres de muntanya, quan arriba la neu, serveixen de punt de referència i assenyalen, ¡sempre!, on és el camí segur.

La vida interior s'enrobusteix amb la lluita en les pràctiques diàries de pietat, que has de complir —més encara: que has de viure!— amorosament, perquè el nostre camí de fills de Déu és d'Amor.

Contra la vida neta, la puresa santa, s'alça una gran dificultat, a la qual tots estem exposats: el perill de l'aburgesament, en la vida espiritual o en la vida professional: el perill —també per als qui són cridats per Déu al matrimoni— de sentir-se concos, egoistes, persones sense amor.

—Lluita radicalment contra aquest risc, sense concessions de cap mena.

La pau, que comporta l'alegria, el món no pot donar-la.

—Els homes sempre estan fent paus, i sempre van embolicats amb guerres, perquè han oblidat el consell de lluitar per dintre, de recórrer a l'auxili de Déu, perquè Ell venci, i aconseguir així la pau en el propi jo, a la pròpia casa, a la societat i al món.

—Si ens conduïm d'aquesta manera, l'alegria serà teva i meva, perquè és propietat dels qui vencen; i amb la gràcia de Déu —que no perd batalles— ens direm vencedors, si som humils.

L'alegria és un bé cristià, que posseïm mentre lluitem, perquè és conseqüència de la pau. La pau és fruit d'haver vençut la guerra, i la vida de l'home damunt la terra —ho llegim en l'Escriptura Santa— és lluita.

Estima i busca l'ajuda de qui mena la teva ànima. En la direcció espiritual, posa al descobert el cor, del tot —¡podrit, si fos podrit!—, amb sinceritat, amb ganes de guarir-te; si no, aquella podridura mai no desapareixerà.

Si recorres a una persona que solament pot netejar superficialment la ferida…, ets un covard, perquè en el fons hi vas a ocultar la veritat, i et fas mal a tu mateix.

No t'espantis, ni et desanimis, en descobrir que tens errors…, i quins errors!

—Lluita per arrencar-los. I, mentre lluites, convenç-te que és bo que sentis totes aquestes febleses, perquè, si no, series un superb: i la supèrbia aparta de Déu.

Encara que a vegades es fiqui en la teva ànima la desgana, i et sembli que ho fas només amb la boca, renova els teus actes de fe, d'esperança, d'amor. No t'adormis!, perquè, si no, enmig de les coses bones, vindran les dolentes i t'arrossegaran.

Si en algun moment es fa més difícil la lluita interior, aquesta serà l'ocasió bona de mostrar que el nostre Amor és de veritat.

«Vetlleu i pregueu, perquè no caigueu en la temptació…»: ¡és impressionant l'experiència de com es pot abandonar un quefer diví, per un engany passatger!

Regnare Christum volumus! —volem que Crist regni. Deo omnis gloria! —per a Déu tota la glòria.

Aquest ideal de guerrejar —i vèncer— amb les armes de Crist, només es farà realitat per l'oració i el sacrifici, per la fe i l'Amor.

—Doncs… ¡a pregar, i a creure, i a sofrir, i a Amar!

Encara que aconsegueixis poques llums a l'oració, encara que et sembli feixuga, seca…, has de considerar, sempre amb visió nova i segura, la necessitat de la perseverança en tots els detalls de la teva vida de pietat.