Llistat de punts

Hi ha moltes persones al voltant teu, i no tens dret a ser obstacle per al seu bé espiritual, per a la seva felicitat eterna.

—Estàs obligat a ser sant: a no defraudar Déu, per l'elecció de què t'ha fet objecte; ni tampoc a aquelles criatures, que esperen tant de la teva vida de cristià.

Tal com vol el Mestre, tu has de ser —ben ficat en aquest món, on ens toca viure, i en totes les activitats dels homes— sal i llum. —Llum, que il·lumina les intel·ligències i els cors; sal, que dóna el gust i preserva de la corrupció.

Per això, si et manca afany apostòlic, esdevindràs insípid i inútil, defraudaràs els altres i la teva vida serà un absurd.

Tu, que has vist clara la teva condició de fill de Déu, encara que ja no la tornessis a veure —no succeirà!—, has de continuar endavant en el teu camí, per a sempre, per sentit de fidelitat, sense girar la cara enrera.

Ho has vist clarament: quan tanta gent no el coneix, Déu s'ha fixat en tu. Vol que siguis fonament, carreu, on trobi suport la vida de l'Església.

Medita aquesta realitat, i en trauràs moltes conseqüències pràctiques per a la teva conducta ordinària: el fonament, el carreu —potser sense lluir, ocult— ha de ser sòlid, sense fragilitats; ha de servir de base per al sosteniment de l'edifici…; si no, es queda aïllat.