Llistat de punts

No tinguis por, ni t'espantis, ni t'estranyis, ni et deixis endur per una falsa prudència.

La crida a fer la Voluntat de Déu —la vocació també— ve de sobte, com la dels Apòstols: trobar Crist i seguir la seva crida…

—Ningú no dubtà: conèixer Crist i seguir-lo va ser tot una mateixa cosa.

Escrivies: «jo et sento clamar, Rei meu, amb veu viva, encara vibrant: ignem veni mittere in terram, et quid volo nisi ut accendatur? —he vingut a portar foc a la terra, i què vull sinó que cremi?».

Després afegies: «Senyor, et responc —tot jo amb els meus sentits i potències: ecce ego quia vocasti me! —aquí em tens perquè m'has cridat!».

—Que aquesta resposta teva sigui una realitat quotidiana.

Elecció divina significa —i exigeix!— santedat personal.

Si respons a la crida que el Senyor t'ha fet, la teva vida —la teva pobra vida!— deixarà en la història de la humanitat un solc fondo i ample, lluminós i fecund, etern i diví.

El Senyor t’ha fet veure clar el teu camí de cristià enmig del món. Amb tot, m'assegures que moltes vegades has considerat, amb enveja —m'has dit que en el fons era comoditat—, la felicitat de ser un desconegut, i de treballar, ignorat de tots, en l'últim racó… Déu i tu!

—Ara, a part de la idea de missionar al Japó, et ve al cap el pensament d'aquesta vida oculta i soferta… Però si, en restar lliure d'altres santes obligacions naturals, tractessis d'«amagar-te», no essent aquesta la teva vocació, en una institució religiosa qualsevol, no series feliç. —Et mancaria la pau; perquè hauries fet la teva voluntat, no la de Déu.

—La teva «vocació», llavors, tindria un altre nom: defecció, producte no de divina inspiració, sinó de mera por humana a la lluita que s'apropa. I això… no!

Meus es tu —est meu, t’ha manifestat el Senyor.

—¡Que aquest Déu, que és tota la bellesa i tota la saviesa, tota la grandesa i tota la bondat, et digui a tu que ets seu!…, i que tu no li sàpigues respondre!