Llistat de punts

Eres dels de «o tot o res». I com que res no podies…, quina desgràcia!

Comença a lluitar amb humilitat, per encendre aquesta pobra entrega teva, tan gasivera, fins a fer-la «totalment» efectiva.

És veritat: no valem res, no som res, no podem res, no tenim res. I, simultàniament, enmig de la lluita quotidiana, no manquen els obstacles, les temptacions… Però la «alegria» dels teus germans dissiparà totes les dificultats, tan aviat com et reuneixis amb ells, perquè els veuràs fermament fonamentats en Ell: quia Tu es Deus fortitudo mea —perquè Tu ets, Senyor, la nostra fortalesa.

Resulta molt còmode dir: «no valc; no n'encerto —no n'encertem— ni una». —A part que això no és veritat, aquest pessimisme amaga una ganduleria molt gran… Hi ha coses que fas bé, i coses que fas malament. Omple't de joia i d'esperança per les primeres; i encara't —sense descoratjament— amb les últimes, per rectificar: i sortiran bé.

Et trobes en una actitud que et sembla força estranya: per una banda, empetitit, quan mires cap a dins; i, per l'altra, segur, animat, quan mires cap amunt.

—No t'hi amoïnis: és el senyal que et vas coneixent millor i, això sí que importa!, que el vas coneixent millor a Ell.

Quin afany tenen molts de reformar! ¿No valdria més que ens reforméssim tots, cadascú, per complir fidelment allò que està manat?

Hem de fomentar en les nostres ànimes un veritable horror al pecat. Senyor —repeteix-ho amb cor contrit—, ¡que no t'ofengui mai més!

Però no t'espantis quan notis el llast del pobre cos i de les humanes passions: seria estúpid i ingènuament pueril que t'assabentessis ara que «això» existeix. La teva misèria no és obstacle, sinó estímul per a unir-te més a Déu, per a cercar-lo amb constància, perquè Ell ens purifica.

És una cosa molt gran saber-se no res davant de Déu, perquè és així.

El convenciment de la teva «mala pasta» —el teu propi coneixement— et donarà la reacció sobrenatural, que farà arrelar més i més en la teva ànima el goig i la pau, davant la humiliació, el menyspreu, la calúmnia…

Després del fiat —Senyor, el que Tu vulguis—, el teu raciocini en aquests casos haurà de ser: «només ha dit això? Es veu que no em coneix; altrament no hauria tirat tan curt».

Com que estàs convençut que mereixes més mal tracte, sentiràs gratitud envers aquella persona, i t'alegraràs d'allò que a un altre el faria patir.

Com més amunt s'alça l'estàtua, més dur i perillós és després el cop quan cau.

Vés a la direcció espiritual cada cop amb més humilitat, i puntualment, que és també humilitat.

Pensa —no t'equivoques, perquè allí Déu et parla— que ets com un nen petit, sincer!, al qual van ensenyant a enraonar, a llegir, a conèixer les flors i els ocells, a viure les alegries i les penes, a fixar-se en el terra que trepitja.

«No he deixat de ser una pobra criatura», em dius.

Però, abans, en veure-ho, ¡passaves cada mala estona! Ara, sense acostumaments ni cessions, et vas acostumant a somriure, i a tornar a començar la lluita amb una alegria creixent.

Si ets assenyat, humil, deus haver observat que mai no n'acabem, d'aprendre… El mateix s'esdevé a la vida; també els més doctes tenen coses per aprendre, fins a la fi de la seva vida; si no, deixen de ser doctes.

Quan es treballa únicament i exclusivament per la glòria de Déu, tot es fa amb naturalitat, senzillament, com qui té pressa i no pot aturar-se en «més manifestacions», per tal de no perdre aquell tracte —irrepetible i incomparable— amb el Senyor.

Acostuma't a referir-ho tot a Déu.

Que vegin les meves obres bones!… —Però, ¿no t'adones que sembla que les duguis en un cistell de requincalla, perquè contemplin les teves qualitats?

A més, no oblidis la segona part del manament de Jesús: «i glorifiquin el vostre Pare que està en el cel».

És una cosa indiscreta, pueril i beneitona dir amabilitats dels altres o elogiar les seves qualitats, davant dels interessats.

—Així es fomenta la vanitat, i es corre el risc de «robar» glòria a Déu, a Qui se li deu tot.

Refusa l'ambició d'honors; contempla, en canvi, els instruments, els deures i l'eficàcia. —Així, no ambicionaràs els càrrecs i, si arriben, te'ls miraràs en la justa mesura: càrregues en servei de les ànimes.