Llistat de punts

«No ajudeu tant l'Esperit Sant!», em deia un amic, en broma, però amb molta por.

—Vaig respondre: penso que «l'ajudem» poc.

No podia ser més senzilla la manera de cridar Jesús els primers dotze: «vine i segueix-me».

Per a tu, que busques tantes excuses per no continuar aquesta tasca, s'acomoda com el guant a la mà la consideració que era molt pobra la ciència humana d'aquells primers; i, no obstant això, com van remoure els qui se'ls escoltaven!

—No m'ho oblidis: la labor la continua fent Ell, a través de cadascun de nosaltres.

Quan consideris que són molts els que desaprofiten la gran ocasió, i deixen que Jesús passi de llarg, pensa: ¿a mi d'on em ve aquesta crida clara, tan providencial, que em va mostrar el meu camí?

—Medita-ho diàriament: l'apòstol ha de ser sempre un altre Crist, el mateix Crist.

«Apreneu de mi que sóc benigne i humil de cor…». Humilitat de Jesús!… ¡Quina lliçó per a tu, que ets un pobre instrument de fang!: Ell —sempre misericordiós— t'ha enlairat, fent brillar, en la teva vilesa, gratuïtament exalçada, les llums del sol de la gràcia. I tu, ¡quantes vegades has disfressat la teva supèrbia sota capa de dignitat, de justícia…! ¡I quantes ocasions d'aprendre del Mestre has desaprofitat, per no haver sabut sobrenaturalitzar-les!

Camí segur d'humilitat és meditar com, fins i tot mancats de talent, de renom i de fortuna, podem ser instruments eficaços, si acudim a l'Esperit Sant per tal que ens dispensi els seus dons.

Els Apòstols, tot i haver estat instruïts per Jesús durant tres anys, fugiren espaordits davant els enemics de Crist. No obstant això, després de Pentecosta, es deixaren assotar i empresonar i acabaren donant la vida en testimoni de la seva fe.

Encara que siguis tan poca cosa, Déu s'ha servit de tu, i continua servint-se'n, per a treballs fecunds per la seva glòria.

—No t'envaneixis. Pensa: ¿què diria de si mateix l'instrument d'acer o de ferro, que l'artista utilitza per a muntar joies d'or i de pedres fines?

¿Què val més: un quilo d'or o un de coure?… I, amb tot, en molts casos el coure serveix més i millor que l'or.

La teva vocació —crida de Déu— és de dirigir, d'arrossegar, de servir, de ser cabdill. Si tu, per falsa o mal entesa humilitat, t'aïlles, tancant-te en el teu racó, manques al teu deure d'instrument diví.

Quan el Senyor se serveix de tu per a abocar la seva gràcia en les ànimes, recorda que tu no ets més que l'embolcall del regal: un paper que s'estripa i es llença.