Llistat de punts

Que la teva vida no sigui una vida estèril. —Sigues útil. —Deixa pòsit. —Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor.

Esborra, amb la teva vida d’apòstol, el senyal llefiscós i brut que van deixar els sembradors impurs de l’odi. —I encén tots els camins de la terra amb el foc de Crist que duus dins el cor.

Gira l’esquena a l’infame quan et xiuxiueja a l’orella: ¿per què complicar-se la vida?

La relativa i pobra felicitat de l’egoista que es tanca dins la seva torre de marfil, dins la seva closca... no és difícil d’aconseguir en aquest món. —Però la felicitat de l’egoista no és duradora.

¿I perdràs, per aquesta caricatura del cel, la Felicitat de la Glòria, que no tindrà fi?

Ets calculador. —No em diguis que ets jove. La joventut dona tant com pot: es dona ella mateixa sense mesura.

Egoista. —Tu, sempre a «la teva». —Sembles incapaç de sentir la fraternitat de Crist: en els altres, no hi veus germans; hi veus esglaons.

Veig venir el teu fracàs absolut. —I quan estiguis enfonsat voldràs que visquin amb tu la caritat que ara tu no vols viure.

Tu no seràs cabdill si en la massa veus només l’escambell per enlairar-te. —Tu seràs cabdill si tens l’ambició de salvar totes les ànimes.

No pots viure d’esquena a la multitud: cal que tinguis ànsies de fer-la feliç.

¿No trobes que la igualtat, tal com l’entenen, és sinònim d’injustícia?

Aquesta manera sobrenatural de procedir és una veritable tàctica militar. —Mantens la guerra —les lluites diàries de la teva vida interior— en unes posicions que situes lluny dels murs principals de la teva fortalesa.

I l’enemic es presenta allí: a la teva petita mortificació, a la teva oració habitual, al teu treball ordenat, al teu pla de vida: i és difícil que arribi a atansar-se fins a les torrasses, febles per a l’assalt, del teu castell. —I si hi arriba, hi arriba sense eficàcia.