Llistat de punts

Que la teva vida no sigui una vida estèril. —Sigues útil. —Deixa pòsit. —Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor.

Esborra, amb la teva vida d’apòstol, el senyal llefiscós i brut que van deixar els sembradors impurs de l’odi. —I encén tots els camins de la terra amb el foc de Crist que duus dins el cor.

Tant de bo que el teu capteniment i la teva conversa fossin tals que tothom, en veure’t o sentir-te parlar, pogués dir: aquest llegeix la vida de Jesucrist.

Gravetat. —Deixa aquests bellugueigs i aquestes falagueries de doneta o de vailet. —Que el teu posat reflecteixi la pau i l’ordre del teu esperit.

No diguis: «És que soc així de mena..., són coses del meu caràcter». Són coses de la teva falta de caràcter: sigues home —esto vir.

Acostuma’t a dir que no.

Gira l’esquena a l’infame quan et xiuxiueja a l’orella: ¿per què complicar-se la vida?

No tinguis esperit esquifit. —Engrandeix el cor fins que sigui universal, «catòlic».

No volis com l’aviram quan et pots enlairar com les àguiles.

Serenitat. —¿Per què t’has d’enfadar si enfadant-te ofens Déu, molestes els altres, passes tu mateix una mala estona... i al capdavall has de desenfadar-te?

Això mateix que acabes de dir, digues-ho amb un altre to, sense ira, i guanyarà força el teu raonament i, sobretot, no ofendràs Déu.

No corregeixis quan sents la indignació per la falta comesa. —Espera’t fins a l’endemà, o encara més si cal. —I després, tranquil i purificada la intenció, no t’estiguis de corregir. —En trauràs més amb una paraula afectuosa que amb tres hores de brega. —Modera el geni.

Voluntat. —Energia. —Exemple. —Allò que cal fer es fa... Sense vacil·lar... Sense miraments...

Altrament, ni Cisneros hauria estat Cisneros;¹ ni Teresa de Ahumada, santa Teresa...; ni Iñigo de Loyola, sant Ignasi...

¡Déu i audàcia! —Regnare Christum volumus!

Supera’t davant els obstacles. —La gràcia del Senyor no et mancarà pas: Inter medium montium pertransibunt aquae! —¡passaràs a través de les muntanyes!

¿Què hi fa que de moment hagis de retallar la teva activitat, si després, com la molla que ha estat comprimida, arribaràs incomparablement més lluny que mai no havies somiat?

Egoista. —Tu, sempre a «la teva». —Sembles incapaç de sentir la fraternitat de Crist: en els altres, no hi veus germans; hi veus esglaons.

Veig venir el teu fracàs absolut. —I quan estiguis enfonsat voldràs que visquin amb tu la caritat que ara tu no vols viure.

Tu no seràs cabdill si en la massa veus només l’escambell per enlairar-te. —Tu seràs cabdill si tens l’ambició de salvar totes les ànimes.

No pots viure d’esquena a la multitud: cal que tinguis ànsies de fer-la feliç.

Mai no vols «esgotar la veritat». —De vegades, per correcció. D’altres —la majoria— per no passar una mala estona. Algunes, per no fer-la passar. I sempre, per covardia.

Així, amb aquesta por d’aprofundir, no seràs mai un home de criteri.

No tinguis por de la veritat, encara que la veritat et comporti la mort.

No m’agrada tant d’eufemisme: de la covardia, en dieu prudència. —I la vostra «prudència» és l’ocasió perquè els enemics de Déu, amb el cervell buit d’idees, es donin aires de savis i s’enfilin fins a uns llocs on mai no s’haurien d’haver enfilat.

Aquest abús no és irremeiable. —És una falta de caràcter consentir que tiri endavant, com a cosa desesperada i sense cap rectificació possible.

No defugis el deure. —Compleix-lo dretament, encara que altres el deixin incomplert.

Estàs, com se sol dir, «molt carregat de romanços». —Però amb tota la teva xerrameca no aconseguiràs que justifiqui —¡providencial!, m’has dit—, allò que no té justificació.

¿Serà veritat —no ho crec, no ho crec— que a la terra no hi ha homes, sinó ventres?

«Pregui perquè no m’aturi mai en les coses fàcils». —Ja ho he demanat. Ara cal que et refermis a complir aquest bonic propòsit.

Fe, alegria, optimisme. —Però no la ximpleria de tancar els ulls a la realitat.

¡Quina manera tan transcendental de viure les necieses buides i quina manera d’arribar a ser alguna cosa a la vida —pujant, pujant— a força de «pesar poc», de no tenir res ni al cervell ni al cor!

¿D’on venen aquestes variacions de caràcter? ¿Quan fixaràs la voluntat en alguna cosa? —Deixa la teva afició a les primeres pedres i posa la darrera en un sol dels teus projectes.