«Cabdill» no tenia, els primers anys trenta del segle passat (i abans), cap connotació directament política, encara que alguns polítics, de la dreta o de l’esquerra, la utilitzessin, com la feien servir en molts altres àmbits. Qualsevol cap de qualsevol organització —fins i tot el Papa de Roma—podia ser anomenat o tractat com a cabdill, que era una manera de parlar d’una persona principal, sense més valoracions. L’autor, aquí, encoratja tots els lectors perquè se sentin cridats per Déu a abandonar l’anonimat, com a cristians, i a ser conscients de la seva responsabilitat social. Poc després, l’abús polític de «cabdill» faria que esdevingués un mot clarament connotat. Però llavors Consideraciones espirituales (1934) —d’on surten gairebé tots els punts que inclouen aquesta paraula—, ja feia temps que havia estat publicat. La referència documental més antiga d’aquesta paraula, a Camí, és de juny de 1930 (n. 833).

Un dels punts de Camí que ha provocat més comentaris al llarg del temps. No és, evidentment, un menyspreu del matrimoni —n’hi ha prou a llegir el punt anterior per comprovar que no era aquest el pensament de l’autor—, sinó una manera directa i vívida, molt seva, d’expressar la doctrina de Jesús (Mt 19,11-12), glossada per sant Pau (1Co 7,25s, 38 i 40), sobre l’excel·lència de la virginitat, per a les persones que són cridades a viure aquesta vida.