Llistat de punts

Acostuma’t a dir que no.

És ben poc ferm, el teu caràcter: ¡quin afany de ficar-te en tot! —T’entestes a ser la sal de tots els plats... I —no t’enfadaràs si et parlo clar— tens poca gràcia per poder ser sal: i no ets capaç de desfer-te i de passar inadvertit a la vista, com aquest condiment.

Et falta esperit de sacrifici. I et sobra esperit de tafaneria i d’exhibició.

¿Contemporitzar? —És una paraula que només es troba —¡cal contemporitzar!— en el lèxic dels qui no tenen ganes de lluita —dròpols, llestos o covards—, perquè abans de posar-s’hi ja se saben vençuts.

¡La guerra! —La guerra té una finalitat sobrenatural —em dius— desconeguda del món: la guerra ha estat per a nosaltres...

—La guerra és l’obstacle màxim del camí fàcil. —Però haurem d’acabar estimant-la, com cal que el religiós estimi les seves deixuplines.

Aquesta falsa humilitat és comoditat: així, tan «humilicó», vas desistint d’uns drets... que són deures.

Si aculls la tribulació amb l’ànim encongit perds l’alegria i la pau, i t’exposes a no treure profit espiritual d’aquell tràngol.