Llistat de punts

Si trontolla el teu edifici espiritual, si et sembla que tot s’aguanta en el buit..., descansa en la confiança filial en Jesús i en Maria, pedra ferma i segura sobre la qual havies d’haver edificat des del començament.

La prova és llarga, aquesta vegada. —Potser —i sense potser— no l’has portat bé fins aquí... perquè encara buscaves consols humans. —I el teu Pare Déu els va arrencar de soca-rel perquè no tinguis cap més agafador que Ell.

Els nens no tenen res de propi, tot és dels seus pares..., i el teu Pare sap sempre molt bé com governa el patrimoni.

No vulguis ser gran. —Nen, sempre nen, encara que et moris de vell. —Quan un nen ensopega i cau, no se’n sorprèn ningú...: el seu pare s’apressa a aixecar-lo.

Quan qui ensopega i cau és gran, el primer moviment és de riure. —A vegades, passat aquest primer impuls, el ridícul dona lloc a la pietat. —Però els grans s’han d’aixecar sols.

La teva trista experiència quotidiana està plena d’ensopegades i caigudes. ¿On aniries a parar si no fossis cada vegada més nen?

No vulguis ser gran. —Nen, i que, quan ensopeguis, t’aixequi la mà del teu Pare-Déu.