Llistat de punts

Aprenguem d’aquesta actitud de Jesús. En la seva vida a la terra, no ha volgut ni tan sols la glòria que li pertanyia, perquè tenint dret a ésser tractat com a Déu, ha assumit la forma de servent, d’esclau.²⁹ El cristià sap així que tota la glòria és per a Déu; i que no pot fer servir la sublimitat i la grandesa de l’Evangeli com un instrument d’interessos i d’ambicions humanes.

Aprenguem de Jesús. La seva actitud, en oposar-se a tota glòria humana, està en una perfecta correlació amb la grandesa d’una missió única: la del Fill amadíssim de Déu, que s’encarna per salvar els homes. Una missió que l’estima del Pare ha rodejat d’una sol·licitud amarada de tendresa: Filius meus es tu, ego hodie genui te. Postula a me et dabo tibi gentes hereditatem tuam:³⁰ Tu ets el meu fill, jo t’he engendrat avui. Demana, i et donaré els pobles per herència.

El cristià que ―seguint Crist― viu amb aquesta actitud de completa adoració del Pare, també rep del Senyor paraules d’amorosa sol·licitud: Ja que ell espera en mí, jo l’alliberaré; el protegiré, perquè coneix el meu nom.³¹

Quina capacitat tan estranya que té l’home d’oblidar-se de les coses més meravelloses, d’acostumar-se al misteri! Considerem novament, en aquesta Quaresma, que el cristià no pot ésser superficial. Mentre està ficat de ple en la seva feina ordinària, entre els altres homes, els seus iguals, atrafegat, ocupat, en tensió, el cristià ha d’estar ficat ensems i totalment en Déu, perquè és fill de Déu.

La filiació divina és una veritat joiosa, un misteri consolador. La filiació divina emplena tota la nostra vida espiritual, perquè ens ensenya de tractar, de conèixer, d’amar el nostre Pare del Cel, i així curulla d’esperança la nostra lluita interior, i ens dóna la confiada simplicitat dels nens petits. I encara més: justament perquè som fills de Déu, aquesta realitat ens mena així mateix a contemplar amb amor i amb admiració totes les coses que han sortit de les mans de Déu Pare Creador. I d’aquesta manera som contemplatius enmig del món, estimant el món.

En la Quaresma, la litúrgia té presents les conseqüències del pecat d’Adam en la vida de l’home. Adam no volgué ésser un bon fill de Déu, i es rebel·là. Però també se sent, contínuament, l’eco d’aquest felix culpa ―culpa feliç, joiosa― que l’Església entera cantarà, plena d’alegria, en la vetlla del Diumenge de Resurrecció.⁴⁰

Déu Pare, un cop arribada la plenitud dels temps, envià al món el seu Fill Unigènit, perquè restablís la pau; per tal que, en redimir l’home del pecat, adoptionem filiorum reciperemus,⁴¹ fóssim constituïts fills de Déu, alliberats del jou del pecat, esdevinguts capaços de participar en la intimitat divina de la Trinitat. I així s’ha fet possible a aquest home nou, a aquest nou empelt dels fills de Déu,⁴² d’alliberar la creació entera del desordre, restaurant totes les coses en Crist,⁴³ que els ha reconciliats amb Déu.⁴⁴

Temps de penitencia, doncs. Però, tal com hem vist, no és una feina negativa. La Quaresma s’ha de viure amb l’esperit de filiació, que Crist ens ha comunicat i que batega en la nostra ànima.⁴⁵ El Senyor ens crida perquè ens hi acostem amb el desig d’ésser com Ell: sigueu imitadors de Déu com a fills seus estimadíssims,⁴⁶ tot col·laborant humilment, però fervorosament, en el diví propòsit d’unir allò que és trencat, de salvar allò que està perdut, d’ordenar allò que ha desordenat l’home pecador, de dur al seu fi allò que s’esgarria, de restablir la divina concòrdia de totes les coses creades.

La litúrgia de la Quaresma de vegades ateny accents tràgics, conseqüència de la meditació del que per a l’home significa apartar-se de Déu. Aquesta conclusió, però, no és pas l’última paraula. L’última paraula la diu Déu, i és la paraula del seu amor salvador i misericordiós i, per tant, la paraula de la nostra filiació divina. Per això avui us repeteixo, amb sant Joan: mireu quina prova envers nosaltres ha tingut el Pare, en voler que siguem anomenats fills de Déu, i, que de fet, ho siguem!⁴⁷ Fills de Déu, germans del Verb fet carn, d’Aquell de qui fou dit: en ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.⁴⁸ Fills de la llum, germans de la llum: això som. Portadors de l’única flama capaç d’encendre els cors fets de carn.

Ara jo callo i en reprendre la Santa Missa, cada un de nosaltres ha de considerar què li demana el Senyor, quins propòsits, quines decisions vol promoure en ell l’acció de la gràcia. I quan us adonareu d’aquestes exigències sobrenaturals i humanes de lluita i de donació d’un mateix, recordeu que Jesucrist és el nostre model. I que Jesús, essent Déu, permeté que el temptessin: perquè així ens omplim de coratge i estiguem segurs de la victòria. Perquè Ell no perd batalles i, mentre ens trobem units a Ell, mai no serem vençuts, sinó que podrem anomenar-nos i ésser vencedors de debò: uns bons fills de Déu.

Que visquem contents. Jo estic content. No ho hauria d’estar, si miro la meva vida i faig l’examen de consciència personal que ens demana aquest temps litúrgic de la Quaresma. Però estic content perquè veig que el Senyor em cerca una vegada més, que el Senyor continua essent el meu Pare. Sé que vosaltres i jo, decididament, amb la resplandor i l’ajuda de la gràcia, veurem què és allò que cal cremar, i ho cremarem; què és allò que cal arrencar, i ho arrencarem; què ens cal donar, i ho donarem.

La feina no és fàcil. Però comptem amb una guia clara, amb una realitat de la qual no hem de prescindir ni en podem prescindir: som estimats per Déu, i deixarem que l’Esperit Sant actuï en nosaltres i ens purifiqui, per poder-nos abraçar així al Fill de Déu en la Creu, i ressuscitar després amb Ell, perquè l’alegria de la Resurrecció és arrelada en la Creu.

Maria, Mare nostra, auxilium christianorum, refugium peccatorum: intercediu prop del vostre Fill perquè ens enviï l’Esperit Sant, que desperti en els nostres cors la decisió de caminar amb passa ferma i segura, fent dringar dins el més profund de la nostra ànima la crida que omplí de pau el martiri d’un dels primers cristians: veni ad Patrem,⁴⁹ vine, torna al teu Pare que t’espera.

L’alegria del Dijous Sant

Que bé que s’explica, ara, la clamor incessant dels cristians, en tots els temps, davant l’Hòstia Santa! Canta, llengua, el misteri del Cos gloriós i de la Sang preciosa, que el Rei de tots els pobles, nascut d’una Mare fecunda, va vessar per a rescatar el món.⁶ Cal adorar devotament aquest Déu amagat:⁷ és el mateix Jesucrist que nasqué de Maria Verge; el mateix que patí, que fou immolat a la Creu, el mateix que té el costat traspassat, del qual brollà aigua i sang.⁸

Aquest és el sagrat convit, en què es rep Crist mateix; la memòria de la Passió hi és renovada i, amb Ell, l’ànima tracta íntimament el seu Déu i posseeix una penyora de la glòria futura.⁹ La litúrgia de l’Església ha resumit, en unes breus estrofes, els capítols culminants de la història de l’ardent caritat que el Senyor ens dispensa.

El Déu de la nostra fe no és un ésser llunyà, que contempla indiferent la sort dels homes: els seus afanys, les seves lluites, les seves angoixes. És un Pare que estima els seus fills fins a l’extrem d’enviar el Verb, Segona Persona de la Trinitat Santíssima, per tal que, encarnant-se, mori per nosaltres i ens redimeixi. El mateix Pare amorós que ara ens atreu suaument cap a Ell, mitjançant l’acció de l’Esperit Sant que habita en els nostres cors.

L’alegria del Dijous Sant arrenca d’aquí: de comprendre que el Creador s’ha desbordat en afecte envers les seves criatures. Nostre Senyor Jesucrist, com si encara no n’hi hagués prou amb les altres proves de la seva misericòrdia, institueix l’Eucaristia per tal que el puguem tenir sempre a prop i ―tant com ens és possible d’entendre― perquè, mogut pel seu Amor, qui no necessita res, no vol prescindir de nosaltres. La Trinitat s’ha enamorat de l’home, elevat a l’ordre de la gràcia i fet a la seva imatge i semblança;¹⁰ l’ha redimit del pecat ―del pecat d’Adam que recaigué sobre tota la seva descendència, i dels pecats personals de cadascú― i desitja vivament d’habitar en la nostra ànima: si algú m’estima, servarà la meva paraula, i el meu Pare l’estimarà, i vindrem a ell i en ell farem estada.¹¹