Llistat de punts

M'has preguntat si tinc creu. I t'he contestat que sí, que nosaltres sempre en tenim, de Creu. —Però una Creu gloriosa, segell diví, garantia de l'autenticitat de ser fills de Déu. Per això, sempre caminem feliços amb la Creu.

No sigueu ànimes de via estreta, homes o dones menors d'edat, curts de vista, incapaços d'abastar el nostre horitzó sobrenatural cristià de fills de Déu. Déu i audàcia!

Agraeix al Senyor la contínua delicadesa, paternal i maternal, amb què et tracta.

Tu, que sempre vas somiar en grans aventures, t'has compromès en una empresa estupenda…, que et mena a la santedat.

Hi torno: agraeix-ho a Déu, amb una vida d'apostolat.

Per a tu, transcric d'una carta: «m'encanta la humilitat evangèlica. Però em subleva l'encongiment amoltonat i inconscient d'alguns cristians, que així són un desprestigi per a l'Església. En ells devia fixar-se aquell escriptor ateu, quan digué que la moral cristiana és una moral d'esclaus…». Realment som servidors: servidors elevats a la categoria de fills de Déu, que no volen comportar-se com a esclaus de les passions.

El bon fill de Déu ha de ser molt humà. No tant, però, que degeneri en barroer i mal educat.

Un fill de Déu no pot ser classista, perquè li interessen els problemes de tothom… I mira d'ajudar a resoldre'ls amb la justícia i la caritat del nostre Redemptor.

Ja ho indicà l'Apòstol, quan ens escrivia que per al Senyor no hi ha accepció de persones, cosa que no he dubtat a traduir d'aquesta manera: ¡no hi ha més que una raça, la raça dels fills de Déu!

Mostra a la gent amb la teva conducta de ciutadà cristià, la diferència que hi ha entre viure tristos i viure alegres; entre sentir-se tímids i sentir-se audaços; entre actuar amb cautela, amb doble cara… amb hipocresia!, i actuar com a homes senzills i d'una peça. —En una paraula, entre ser mundans i ser fills de Déu.

Des de lluny —allà, a l'horitzó— sembla que el cel s'ajunta amb la terra. No oblidis que, on de veritat la terra i el cel s'ajunten, és en el teu cor de fill de Déu.

Ha escrit també l'Apòstol que «no hi ha distinció entre gentil i jueu, entre circumcís i no circumcís, entre bàrbar i escita, entre esclau i lliure, sinó que Crist és tot i és en tots».

Aquestes paraules valen tant avui com ahir: davant el Senyor, no hi ha diferències de nació, de raça, de classe, d'estat… Cada un de nosaltres ha renascut en Crist, a fi de ser una nova criatura, un fill de Déu: ¡tots som germans, i fraternalment hem de comportar-nos!

Serè i equilibrat de caràcter, inflexible voluntat, fe profunda i pietat ardent: característiques imprescindibles d'un fill de Déu.

Fills de Déu!: condició que ens transforma en quelcom més transcendent que en persones que se suporten mútuament. Escolta el Senyor: vos autem dixi amicos! —som els seus amics, que, com Ell, donen gustosament la seva vida els uns pels altres, a l'hora heroica i en la convivència corrent.

Als seus fills, Déu ens vol com a forces d'ofensiva. —No podem estar-nos a l'expectativa: el que ens toca és lluitar, allà on ens trobem, com un exèrcit en ordre de batalla.