Llistat de punts

No deixis la pràctica de la correcció fraterna, mostra clara de la virtut sobrenatural de la caritat. Costa; més còmode és inhibir-se; més còmode!, però no és sobrenatural.

—I d'aquestes omissions, en rendiràs compte a Déu.

La correcció fraterna, quan l'hagis de fer, ha d'estar plena de delicadesa —de caritat!— en la forma i en el fons, ja que en aquell moment ets instrument de Déu.

Si saps estimar els altres i difons aquest afecte —caritat de Crist, fina, delicada— entre tots, us donareu suport els uns als altres: i qui estigui a punt de caure se sentirà sostingut —i urgit— amb aquesta fortalesa fraterna, per a ser fidel a Déu.

Fomenta el teu esperit de mortificació en els detalls de caritat, amb afany de fer amable a tots el camí de santedat enmig del món: un somriure pot ser, de vegades, la millor mostra de l'esperit de penitència.

Que sàpigues, cada dia i amb generositat, molestar-te alegrement i discretament per servir i per fer grata la vida als altres.

—Aquesta manera de procedir és veritable caritat de Jesucrist.

Has de procurar que, allà on siguis, hi hagi aquell «bon humor» —aquella alegria—, que és fruit de la vida interior.

Vigila'm l'exercici d'una mortificació molt interessant: que les teves converses no girin al voltant de tu mateix.

Em deies: «em veig, no solament incapaç de tirar endavant en el camí, sinó incapaç de salvar-me —pobra ànima meva!—, sense un miracle de la gràcia. Estic fred i —pitjor encara— com indiferent: igual com si fos un espectador del ‘meu cas’, a qui gens no importés el que contempla. Seran estèrils aquests dies?

I, no obstant això, la meva Mare és la meva Mare, i Jesús és —m'hi atreveixo?— el meu Jesús! I hi ha ànimes santes, ara mateix, que preguen per mi».

—Continua caminant de la mà de la teva Mare, et vaig replicar, i «atreveix-te» a dir a Jesús que és teu. Per la seva bondat, Ell posarà llums clares en la teva ànima.

No som bons germans dels nostres germans els homes, si no estem disposats a mantenir una recta conducta, encara que els qui ens envoltin interpretin malament la nostra actuació, i reaccionin d'una manera desagradable.

Pregunta't sovint: ¿m'hi miro per tal d'afinar en la caritat, amb els qui conviuen amb mi?

Enmig de tant egoisme, de tanta indiferència —cadascú a la seva!—, recordo aquells ruquets de fusta, forts, robusts, trotant damunt una taula… —Un d'ells va perdre una pota. Però continuava endavant, perquè es repenjava en els altres.

Recorda amb constància que tu col·labores en la formació espiritual i humana dels qui et volten, i de totes les ànimes —fins aquí arriba la beneïda Comunió dels Sants—, en qualsevol moment: quan treballes i quan reposes; quan se't veu alegre o amoïnat; quan en la teva tasca o enmig del carrer fas la teva oració de fill de Déu, i transcendeix a l'exterior la pau de la teva ànima; quan es coneix que has patit —que has plorat—, i somrius.