Llistat de punts

«És molt difícil!», exclames descoratjat. Escolta, si lluites, amb la gràcia de Déu n'hi ha prou: prescindiràs dels interessos personals, serviràs els altres per Déu, i ajudaràs l'Església en el camp on es lliura avui la batalla: al carrer, a la fàbrica, al taller, a la universitat, a l'oficina, al teu ambient, enmig dels teus.

He llegit un proverbi molt popular en alguns països: «el món és de Déu, però Déu el lloga als valents», i m'ha fet reflexionar. —Què esperes?

El Senyor ha tingut aquesta finesa d'Amor amb nosaltres: permetre'ns que conquistem la terra.

Ell —sempre tan humil!— volgué limitar-se a fer-ho possible… A nosaltres ens ha concedit la part més faedora i grata: la de l'acció i la del triomf.

El món… -«¡Això sí que és cosa nostra!»… —I ho afirmes, després de posar la mirada i el cap al cel, amb la seguretat del camperol que camina sobirà pel seu propi camp: Regnare Christum volumus! —¡volem que Ell regni damunt aquesta terra seva!

«És temps d'esperança, i visc d'aquest tresor. No són paraules, Pare —em dius—, sinó una realitat».

Aleshores…, el món sencer, tots els valors humans que t'atrauen amb una força enorme —amistat, art, ciència, filosofia, teologia, esport, naturalesa, cultura, ànimes…—, tot això, diposita-ho en l'esperança: en l'esperança de Crist.

El món és fred, fa l'efecte d'adormit. —Moltes vegades, des del teu observatori, el contemples amb mirada incendiària. ¡Que es desperti, Senyor!

—Encarrila les teves impaciències amb la seguretat que, si sabem cremar bé la nostra vida, calarem foc en tots els racons…, i canviarà el panorama.

Aquesta és la teva tasca de ciutadà cristià: fer de manera que l'amor i la llibertat de Crist presideixin totes les manifestacions de la vida moderna: la cultura i l'economia, el treball i el descans, la vida de família i la convivència social.

Vet aquí un error fonamental que has d'evitar: pensar que els costums i exigències —nobles i legítims—, del teu temps o del teu ambient, no poden ser ordenats i ajustats a la santedat de la doctrina moral de Jesucrist.

Fixa't que he precisat: els nobles i legítims. Els altres no tenen dret de ciutadania.

Ja fa molts anys vaig veure amb claredat meridiana un criteri que serà sempre vàlid: l'ambient de la societat, amb el seu apartament de la fe i la moral cristianes, necessita una nova forma de viure i de propagar la veritat eterna de l'Evangeli: en l'entranya mateixa de la societat, del món, els fills de Déu han de brillar per les seves virtuts com llanternes en l'obscuritat —quasi lucernae lucentes in caliginoso loco.

La perenne vitalitat de l'Església Catòlica assegura que la veritat i l'esperit de Crist no s'allunyen de les diverses necessitats dels temps.

Per a seguir les petjades de Crist, l'apòstol d'avui no ve a reformar res, ni encara menys a desentendre's de la realitat històrica que el volta… —Li basta actuar com els primers cristians, vivificant l'ambient.

Una salutació vibrant d'un germà et recordà, en aquell ambient viatger, que els camins honestos del món estan oberts per a Crist: només falta que ens llancem a recórrer-los, amb esperit de conquesta.

Sí, Déu ha creat el món per als seus fills, perquè l'habitin i el santifiquin: què esperes?