Llistat de punts

Ets extraordinàriament feliç. A vegades, quan t'adones que un fill de Déu l'abandona, sents —enmig de la teva pau i del teu goig íntims— un dolor d'afecte, una amargor, que ni torba ni inquieta.

—Bé, però… ¡posa-hi tots els mitjans perquè reaccioni…, i confia amb certitud en Jesucrist! Així les aigües tornen sempre a mare.

Continues tenint distraccions i faltes, i et dolen! Ensems, camines amb una alegria que sembla que et farà esclatar.

Per això, perquè et dolen —dolor d'amor—, els teus fracassos ja no et treuen la pau.

Perquè no em perdessis la pau, en aquells temps de dura i injusta contradicció, et vaig recordar: «si ens obren el cap, no hi donarem més importància: serà que l'hem de portar obert».

Tot s'arregla, llevat de la mort…I la mort ho arregla tot.

Murmuren. I després ells mateixos s'encarreguen que algú vingui de seguida a explicar-te aquell «es diu»… —Vilesa? —Sens dubte. Però no em perdis la pau, ja que la seva llengua no podrà fer-te cap mal, si treballes amb rectitud… —Pensa: ¡que beneits que són, quin poc tacte humà que tenen, quina falta de lleialtat amb els seus germans…, i especialment amb Déu!

I no em caiguis tu en la murmuració, per un mal entès dret de rèplica. Si has de parlar, serveix-te de la correcció fraterna, com aconsella l'Evangeli.

Que no et preocupin aquelles contradiccions, aquelles parleries: certament, treballem en una labor divina, però som homes… I és lògic que, tot caminant, aixequem la pols del camí.

Això que et molesta, que et fereix…, aprofita-ho per a la teva purificació i, si cal, per a rectificar.