Llistat de punts

M'has preguntat si tinc creu. I t'he contestat que sí, que nosaltres sempre en tenim, de Creu. —Però una Creu gloriosa, segell diví, garantia de l'autenticitat de ser fills de Déu. Per això, sempre caminem feliços amb la Creu.

Sents més alegria. Però aquesta vegada es tracta d'una alegria nerviosa, un xic impacient, acompanyada de la sensació clara que dins teu alguna cosa s'esquinça en sacrifici.

Escolta'm bé: aquí a la terra, no hi ha felicitat completa. Per això, ara, immediatament, sense paraules i sense victimismes, ofereix-te en oblació a Déu, amb un lliurament total i absolut.

Han vingut nuvolots de manca de ganes, de pèrdua d'il·lusió. Han caigut ruixats de tristesa, amb la sensació clara de trobar-te lligat.

I, com a colofó, t'han assetjat decaïments, que neixen d'una realitat més o menys objectiva: tants anys lluitant…, i encara ets tan enrera, tan lluny.

Tot això és necessari, i Déu hi compta: per aconseguir el gaudium cum pace —la pau i l'alegria veritables—, hem d'afegir, al convenciment de la nostra filiació divina, que ens omple d'optimisme, el reconeixement de la pròpia personal feblesa.

¡Quanta neurastènia i histèria desapareixeria, si —amb la doctrina catòlica— s'ensenyés de veritat a viure com a cristians: estimant Déu i sabent acceptar les contrarietats com una benedicció vinguda de la seva mà!

S'han acabat els neguits… Has descobert que la sinceritat amb el Director arregla els greuges amb una facilitat admirable.

La lleialtat té com a conseqüència la seguretat d'anar per un camí recte, sense inestabilitats ni pertorbacions; i la d'afirmar-se en aquesta certitud: que el bon sentit i la joia existeixen. —Comprova si es compleixen en la teva vida de cada instant.

La tristesa i la intranquil·litat són proporcionals al temps perdut. —Quan sentis impaciència santa per aprofitar tots els minuts, l'alegria i la pau t'emplenaran, perquè no pensaràs en tu.

Cada dia et vas tornant més «boig»… —Es coneix en aquella seguretat i en aquell aplom formidable, que et dóna el fet de saber que treballes per Crist.

—Ja ho ha proclamat l'Escriptura Santa: vir fidelis, multum laudabitur —l'home fidel, de tothom mereix lloances.

Després de vint segles, hem de pregonar amb seguretat plena que l'esperit de Crist no ha perdut la seva força redemptora, l'única que sacia els anhels del cor humà. —Comença per ficar aquesta veritat en el teu, que estarà en perpetua inquietud —com escriví Sant Agustí— mentre no el posis del tot en Déu.

Un remei contra aquestes inquietuds teves: tenir paciència, rectitud d'intenció, i mirar les coses amb perspectiva sobrenatural.

Aquell amic ens confiava sincerament que no s'havia avorrit mai, perquè mai no s'havia trobat sol, sense el nostre Amic. —Era al caient de la tarda, amb un silenci dens… Vas sentir molt viva la presència de Déu… I, amb aquella realitat, quina pau!

Santa Maria és —així la invoca l'Església— la Reina de la pau. Per això, quan s'esvalota la teva ànima, l'ambient familiar o el professional, la convivència a la societat o entre els pobles, aclama-la sense parar amb aquest títol: Regina pacis, ora pro nobis! —Reina de la pau, pregueu per nosaltres! ¿Ho has provat, si més no, quan perds la tranquil·litat?… —Et sorprendràs de la seva immediata eficàcia.