Llistat de punts

Que ningú no llegeixi tristesa o dolor en la teva cara, quan difons per l'ambient del món l'aroma del teu sacrifici: els fills de Déu han de ser sempre sembradors de pau i d'alegria.

Miles —soldat, anomena l'Apòstol al cristià.

Doncs, en aquesta beneïda i cristiana lluita d'amor i de pau per la felicitat de totes les ànimes, hi ha, dintre de les files de Déu, soldats cansats, famolencs, desfets per les ferides…, però alegres: porten al cor les llums segures de la victòria.

És deure de cada cristià portar la pau i la felicitat pels distints ambients de la terra, en una croada de fermesa i d'alegria, que remogui fins els cors mustis i podrits, i els enlairi cap a Ell.

El món ens espera. Sí!, l'estimem apassionadament, aquest món, perquè Déu així ens ho ha ensenyat: Sic Deus dilexit mundum… —així Déu estimà el món; i perquè és el lloc del nostre camp de batalla —una bellíssima guerra de caritat—, a fi que tots aconseguim la pau que Crist ha vingut a instaurar.

Lluita contra les asprors del teu caràcter, contra els teus egoismes, contra la teva comoditat, contra les teves antipaties… A més de l'obligació de ser corredemptors, el premi que rebràs —pensa-ho bé— tindrà relació directíssima amb la sembra que hagis fet.

Tasca del cristià: ofegar el mal en abundància de bé. No es tracta de campanyes negatives, ni de ser anti-res. Al contrari: viure d'afirmació, plens d'optimisme, amb joventut, alegria i pau; veure tothom amb comprensió: els qui segueixen Crist i els qui l'abandonen o no el coneixen.

—Comprensió, però, no vol pas dir abstencionisme, ni indiferència, sinó activitat.

Per caritat cristiana i per elegància humana, has d'esforçar-te a no crear un abisme amb ningú…, i a deixar sempre una sortida al proïsme, perquè no s'allunyi encara més de la Veritat.

La violència no és bon sistema per a convèncer…, i molt menys encara en l'apostolat.

Contesta a aquell murmurador: ja li ho explicaré o en parlaré amb l'interessat.

Ha escrit un autor contemporani: «la xafarderia sempre és inhumana; revela una vàlua personal mediocre; és un signe de falta d'educació; demostra manca de sentiment distingit; és indigna del cristià».

Evita sempre la queixa, la crítica, les murmuracions…: evita de soca-rel tot allò que pugui introduir discòrdia entre germans.

Aquesta ha de ser la teva actitud davant la difamació. Primerament, perdonar: a tothom, des del primer instant i de cor. —Després, estimar: que no se t'escapi ni una falta de caritat: respon sempre amb amor!

—Tanmateix, si s'ataca la teva Mare, l'Església, defensa-la coratjosament; amb calma, però amb fermesa i amb enteresa plena de força, impedeix que taquin, o que destorbin, el camí per on han d'anar les ànimes, que volen perdonar i respondre amb caritat, quan sofreixen injúries personals.